Retrocés en el sistema de pensions

Es diu que la reforma de les pensions tindrà per objectiu la sostenibilitat del propi sistema. Els canvis a introduir no sempre són fàcils d’entendre, però hi ha dos aspectes que tothom té clars per la transcendència en la vida futura, com són el retard en l’edat de jubilació i la retribució a percebre, que s’intueix com insuficient per viure dignament. La CASS afirma que, en un futur pròxim, la despesa de les pensions superarà els ingressos per les cotitzacions i el representant dels empresaris al consell d’administració de la CASS aporta la solució draconiana de treballar fins als 72 anys com a mesura per evitar pujar les cotitzacions a dotze anys vista.

Allargar l’edat de jubilació més enllà dels actuals 65 anys –que s’hauria de fer de forma voluntària– permetria aprofitar un col·lectiu que pot aportar experiència i coneixement, però exigiria adequar les condicions laborals i canviar la mentalitat col·lectiva. La realitat demostra que la manca de col·laboració entre generacions obstaculitza la cultura de l’envelliment actiu, on els estereotips que rendeixen culte a tot allò que és jove no juguen a favor dels que no volen retirar-se o no poden fer-ho per insuficiència de recursos. Les empreses són les primeres que discriminen en funció de l’edat, ja que els beneficis a curt termini són els que regulen els criteris de contractació. D’altra banda, la situació és diferent entre els que desenvolupen una activitat física i els que treballen en un camp intel·lectual o social, que si ho desitgen, poden rendir més enllà de l’actual edat de jubilació. Finalment, no s’ha de perdre de vista que molts treballadors s’hi deixen la salut en el camí.

La gestió de la CASS cada dia resulta més cara i més ineficaç, i l’informe del Tribunal de Comptes, que denuncia els privilegis exclusius dels seus empleats, no col·labora a tenir una bona imatge de la parapública, que comença a generar desconfiança. A més de fer controls per evitar els abusos dels assegurats, la CASS hauria de ser més exigent amb el seu funcionament. Després d’anys de disbauxa, la parapública pretén que la càrrega per solucionar els desgavells recaigui sobre els més vulnerables. El factor de sostenibilitat ja se l’haurien d’haver aplicat fa anys, però resultava més fàcil deixar fer, deixar passar.