Els drets sindicals són drets humans. Els drets sindicals estan consagrats en diversos convenis de l’OIT i reconeguts per la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, i són part dels drets fonamentals garantits pel Conveni europeu de Drets Humans. Diversos diputats europeus es comprometen a respectar i promoure els drets sindicals en tots els seus treballs quant a legislació i a iniciatives polítiques dins la UE. La Unió Europea es basa en els valors del respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia i la igualtat, l’estat de dret i el respecte dels drets humans. A diferència del Principat d’Andorra, on els sindicats i els seus drets són vulnerats, ignorats i inclús marginats, a la resta d’estats es vol reforçar el diàleg i la concertació social. El Govern dels millors, el Govern de Toni Martí Petit, per via dels ministres Eva Descarrega i Eric Jover, fa palesa la seva qualitat democràtica, la primera en negar tota possibilitat de diàleg i per tant d’entesa amb els legítims representants dels treballadors de l’administració pública, i quant a Jover l’estratègia és diferent i com a bon demòcrata que és s’ha decidit per negociar amb cadascun dels diferents claustres obviant totalment el Sindicat d’Ensenyament, fent una clara finta al nom del partit de Demòcrates per Andorra. Això ens demostra que una cosa és el nom dels partits polítics andorrans i una altra els idearis polítics, un demòcrata que renegui dels pilars de la democràcia com són els sindicats només es veu al nostre peís i en el Govern dels millors, el Govern de Toni Martí. Així va el peís i així va la nostra democràcia. Ja ho diu la dita: digues de què presumeixes i et diré què és el que no tens. Però també és cert que una bona dita és que la política o la fas o te la faran, i a hores d’ara ens estan fent la política i el llit a tots plegats. Cal una reacció de tota la societat andorrana, una reacció urgent i contundent, cal exercir una política participativa i no deixar que la política d’uns quants domini la societat andorrana.
