Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

L'obligada renovació del discurs polític

Cal afrontar l’obsolescència de certa manera de fer política
Actualitzada 02/05/2018 a les 06:57
Els canvis que ens afecten a tots es succeeixen sense pausa. Després de la revolució industrial vivim ara la numèrica, les conseqüències de la qual no són sempre fàcils de discernir. Aquests moviments obliguen a reformar la nostra societat i modificar alguns dels principis i valors que fins ara la sostenien. Ningú es pot atrevir a negar aquesta necessitat, però tot i aquesta evidència, s’expressen cada vegada més unes oposicions motivades, entre altres raons, pel temor comprensible del futur que ens espera.
Podríem creure que els partits polítics, que por- ten legítimament la veu cantant als països democràtics, prendrien la mesura d’aquest repte i modernitzarien la seva manera de fer. Però sorprenentment, l’experiència demostra que no és així. Tots, o quasi tots, proposen en els seus programes nous projectes amb la il·lusió, pels uns, d’acompanyar la modernitat que ens envaeix; i pels altres, de preservar, en el grau màxim possible, els principis i valors tradicionals. Però el discurs canvia radicalment segons el lloc en el qual es troben. Així, alguns s’atreveixen a manifestar el seu desacord més profund amb unes propostes que, uns mesos abans, quan governaven, volien impulsar. Altres deixen de banda les promeses que havien anunciat amb llum i taquígrafs en el moment que els toca exercir el poder. Per cert, aquestes posicions s’expliquen per les característiques pròpies del joc polític, que té essencialment una finalitat electoralista. Ara bé, actuant així, es posa en relleu el distanciament –cada dia més gran– amb la ciutadania, que es troba totalment desconcertada davant d’aquest doble llenguatge. Les falses promeses a curt termini no tenen més cabuda davant les dificultats que cal afrontar. Els electors, cada dia més, reclamen que els dirigents fixin un cap a seguir, amb un horitzó a mitjà o llarg termini, i amb l’única finalitat de procurar al ciutadà les eines necessàries per a superar les dificultats que s’anuncien. Això implica deixar de banda el discurs polític tradicional. En efecte, el món antic s’està enfonsant, i falta definir, amb constància i realisme, els valors que hauran d’emmarcar aquest nou món que està naixent.
  • #1 666
    (02/05/18 12:23)

    Aquest és el resultat del marxisme cultural, la posmodernitat, de la posverdad, del populisme, la transavantguarda, el poscomunisme, la posmemoria, el relativisme, el transhumanisme, de la manca de revisionisme històric, la revolució sexual, la nova ideologia de gènere, la poscultura, la contracultura, els antivalors i molts altres "pos i trans" que remodelen les nostres consciències i convertir-nos en el "nou" home i dona transhumanista i poshumanista que donarà lloc a l'esperat i anhelat nou ordre mundial.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477