Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Les set claus

La vida és un Dragon Khan

Actualitzada 29/04/2018 a les 06:43
Per molt que un intenti alentir el ritme vital, potser per l’edat, no us ho negaré, sempre hi ha situacions que et fan veure que vius permanentment i emocionalment sobre una mena de Dragon Khan, Shambala o la muntanya russa dels pebrots que imagineu. Ho vulguis o no ho vulguis. No depèn d’un mateix, sinó de l’atzar o del destí. Com abans en siguem conscients, menys cabòries al cap i més dont’ worry, be happy, que és una forma pota negra d’anar endavant. Un exemple recent i, en primera persona, de com per circumstàncies diverses, algunes de zero o menys tres transcendències, pot anar la cosa interna amunt i avall. Començava la setmana commogut a l’extrem després de veure al cinema una pel·lícula que hauria de ser com aquelles lectures obligatòries de l’escola. L’has de veure, sí o sí. I si no la vols veure, la veus. I ja està. Campeones, de Javier Fesser. Sublim. No en puc dir més. No en sé dir més. Una pel·lícula que et reconcilia amb el món i després de la qual penses: “Potser no està tan malament la cosa, mentre hi hagi gent capaç d’expressar-se amb tanta sensibilitat.” Un cant a la bondat de la diferència, que enderroca estereotips i que et fa veure que els que trepitgem aquest món som més iguals del que creiem, i menys diferents del que algú es podria pensar. Aplaudiment infinit. Això, a principi de setmana. Però arriba dijous, i, per tant, el moment de conèixer la sentència del fastigós cas de La Manada durant els Sanfermines del 2016. I t’entren arcades, moltes, i gens reprimibles. Arcades de vergonya. Sobretot, tenint en compte que vens dels núvols a causa d’una pel·li que ha fet que recuperis la confiança en l’ésser humà. Mal fet. Sempre hi pot haver una sentència que et torni a terra de cop i que et faci veure que una quadrilla amb ganes de gresca pot sortir-se’n fàcilment d’un gravíssim delicte si la dona implicada opta per sobreviure davant un atac covard i perdut d’entrada. Fàstic. Infinit.
  • #1 Manela Pla
    (02/05/18 19:54)

    M'agrada molt el teu article, si però la vida es aixi amb mes penes que glories
    No podem cambiar el ser humà
    Manela Pla

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477