Desperta Espanya

Si l’Estat espanyol encara no ha implosionat va pel camí de fer-ho. A no ser, és clar, que algú s’adoni que el carro baixa pel pedregar i sigui capaç de capgirar la situació. Però és tanta la indecència que s’ha instal·lat en tots els seus poders que redreçar aquest estat esdevindrà titànic. A tot el que hem anat veient en els darrers anys, i sobretot en els darrers temps amb la pèrdua de les llibertats més elementals amb l’actuació de la reialesa, la cúpula judicial i la policial com a ariets d’aquesta croada –i el beneplàcit dels tres partits polítics que es reparteixen el pastís–, s’hi afegeix des d’ahir la vergonya i el fàstic que provoca la sentència sobre La Manada. Recordem-ho: fets ocorreguts en uns Sanfermines en els quals una noia va ser arraconada en un portal i violada per cinc homes, un dels quals guàrdia civil. Llegir la sentència, que considera que no va ser violada, sinó que va patir un abús sexual, provoca mal d’estómac; però és que llegir el vot particular d’un dels tres jutges, que volia absoldre els cinc energúmens, provoca veritable fàstic i vomitera. Violadors legitimats pels togats, actes minimitzats i que deixen en total indefensió les dones.

Desperta Espanya, no deixis que et corquin més per dintre. Desfés-te d’aquest corc que et consumeix i que des dels diferents poders de l’Estat rosega una a una, lentament, totes les llibertats.

Tanta injustícia no hauria de quedar impune; algun dia el poble haurà de jutjar aquells que emparats en la seva toga dicten sentències vergonyants. I “que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies”, com diu una cançó de Lluís Llach.