Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Les set claus

Anònims a la xarxa

Actualitzada 22/04/2018 a les 06:47
    Eduard López Mirmi
És una pràctica corrent, en les comunicacions al Diari digital, emprar pseudònims en els comentaris sobre notícies i opinions diverses, tot amb més o menys èmfasi, passió i acalorament. Dit això, respectant aquesta forma d’actuar que no comparteixo, jo sempre he considerat que l’acció de signar i rubricar amb nom i cognoms les teves pròpies comunicacions i/o escrits és la manera més correcta de procedir. És doncs ben cert que a la pràctica, observem una gran majoria d’escrits i de referències de texts que no van signats fefaentment i estan sentenciats per un pseudònim més o menys enginyós que, la veritat sigui dita, pot aportar un valor afegit a la publicació, una flaire d’aire fresc i graciosa, tot i que com he dit abans, no comparteixo aquest procediment. A mi m’encanta debatre, contraposar opinions, ja que soc dels que pensem que proposant, llegint, escoltant, viatjant, discrepant, amb tolerància, elegància i educació creixem nosaltres mateixos i per extensió també progressa adequadament el gènere humà i la societat que ens envolta. A vegades, però, l’autor(a) anònim(a) ens mostra la seva cara més agra i intolerant. No s’acontenta de discrepar, ens anul·la de forma arbitrària i ens etiqueta tocant la família i la vida privada des d’una posició d’alta tensió, dominant i xenòfoba. La supèrbia mostrada per l’anònim de torn, que actua rere una cortina i amb una màscara de covardia, em desperta un sentiment de pena que només superaria si aquest anònim miserable donés la cara i el debat, interessant a la base, esdevingués obert i doncs productiu. He patit aquest episodi personalment i faig una crida a l’individu anònim que embruta Engordany autoanomenant-se així, Engordany. Que deixi de banda la covardia i enceti un debat en igualtat de condicions! No ho farà, però almenys quan torni a abocar el seu infame verb, li demanaria que se m’adreci en termes de vostè, ja que mai menjarem del mateix plat.
Etiquetes
  • #2 Joan Lluís Ayala
    (22/04/18 09:27)

    Hola Eduard,
    Comparteixo el que dius, ja que considero que amb respecte, no hauríem de tenir cap tipus de problema en expressar-nos i identificar-nos. Si no és així per les causes que siguin, almenys, el que s'expressi no ha d'atemptar contra la dignitat de ningú. Per aquesta raó considero que el primer filtre ha de ser el del propi mitjà de comunicació que ha de vetllar per a que no es "colin" comentaris racistes, familiars, difamacions...I finalment, si per les causes que siguin el comentari "passa", s'ha de denunciar, ja que no es pot deixar barra lliure a aquell que amb la covardia de l'anonimat intenta fer mal de la manera més barroera possible. Per a mi és com a la vida, prefereixo discrepar d'algú, però em mereix més respecte si és capaç de donar la cara i fer-ho amb naturalitat. Fins i tot penso que podríem ser amics. Tingues en compte que et podries portar moltes sorpreses, potser aquell que et difama, si et veu pel carrer et saluda, somriu i et fa el paper.
    Salut!

    Respondre
  • #1 Anònim
    (22/04/18 08:40)

    Aquesta forma d'actuar que diu vostè,anònima vé forçada per gent que no vol que se sapigui la seva opinió,gairebé sempre crìtiques o denùncies.potser a vostè li sembla malament però malauradament moltes vegades diuen la veritat i tenen tota la raó,i ho expliquen i si no fos nanònima potser no en sabriem ni la meitat,també es una forma d'alertar als politics i convidar-los a fer les coses bé encara que sigui per la por d'un escrit d'aquests.

    Respondre
2
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477