No us sabria dir a quant es paga cadascuna, però suposo que cada gota d’abril té un preu diferent per a cadascú des que l’home del temps ens diu el dia que farà demà i la majoria de nosaltres ja no sabem relacionar si plou o no plou amb la terra i les collites. El preu de les gotes d’abril, ara per ara, doncs, deu dependre de la macrohistòria de la nostra comunitat cultural i de la microhistòria personal que ens acompanya d’un en un.
Nosaltres, imbuïts de la cultura catalana, ens embadalim amb històries que provenen de les processons d’abril i que tracten sobre una princesa i un drac que treu foc pels queixals i de la sang del qual, vessada per un sant anomenat Jordi, brolla una rosa; sobre una histèria general tot culturitzadora que ens empeny a comprar una colla de llibres que no llegirà mai ningú, però que permeten que tots els qui vivim de la producció editorial puguem anar fent bullir l’olla, i sobre la Moreneta, una verge negra que, aneu a saber com, resulta que era moreneta i rossa alhora.
Per a algun de vosaltres, les gotes d’abril deuen tenir el tacte d’un viatge romàntic a Venècia, la flaire d’un cap de setmana a París, el gust d’una Feria de Abril a Sevilla, el tacte de la pell tendra d’un bebè acabat de néixer o el so d’una rialla o d’un plor dins l’ànima. Per a mi, abril té diversos preus. M’han nascut molts amors a l’abril. Aquest mes fan anys dues bones amigues i un company de bromes i de tristeses a través de la paraula. També fa anys el meu home: no em feu dir quants, un piló i mig. Però de tots els abrils, em quedo amb la meva Abril, que va néixer un any de plors i de dolors (en fa dinou) al voltant d’un Sant Jordi, a qui esperàvem perquè era sinònim de vida i que és de Tor; no pas d’aquest Tor que us ve a tots a la ment, sinó d’un Tor una engruna més gran –quatre cases, vuit corts, un bar per a esnobs, una esglesiola i uns quants habitants ferms– i molt més alegre a la meva plana empordanesa.
Siguin com siguin els nostres abrils, espero que ens portin brins de mandra, ocellets de paper, estels de xocolata, marines de petxines d’argent, ones de purpurina i curculles de vent, roses illetrades i llibres inodors, muntanyes de lilaines i un petó al cor.
CANÇÓ DE BRESSOL
RespondreCridarem en Sunyer
que porti brins de mandra,
ocellets de paper,
estels de xocolata.
Quan la gronxola el pare
l'Abril agafa el son.
La bressola la mare:
l'Abril ja fa non-non.
Vindrà també en Becaina
amb un cabàs d'amor,
un cossi de lilaines
i un manat de cançons.
La bressola la mare:
l'Abril ja fa non-non.
Portarem dolços somnis
de núvols de cotó:
els astres seran ovnis,
la lluna un blanc petó.
Quan la gronxola el pare
l'Abril agafa el son.
Durem, a més, marines,
de petxines d'argent,
d'ones de purpurina
i curculles de vent.
La bressola la mare:
l'Abril ja fa non-non.
Amb polpa de carbasses
i un gessamí d'olor,
farem una canastra
perquè hi dormi la flor.
Quan la gronxola el pare
la bressola la mare.
Amb plomes de mussol
i flors de margarida
teixirem un bressol
perquè hi dormi la vida.
L'Abril agafa el son...
l'Abril ja fa non-non...