Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

La meva Abril

Em quedo amb la meva Abril, que va néixer un any de plors
Actualitzada 19/04/2018 a les 06:59
No us sabria dir a quant es paga cadascuna, però suposo que cada gota d’abril té un preu diferent per a cadascú des que l’home del temps ens diu el dia que farà demà i la majoria de nosaltres ja no sabem relacionar si plou o no plou amb la terra i les collites. El preu de les gotes d’abril, ara per ara, doncs, deu dependre de la macrohistòria de la nostra comunitat cultural i de la microhistòria personal que ens acompanya d’un en un.
Nosaltres, imbuïts de la cultura catalana, ens embadalim amb històries que provenen de les processons d’abril i que tracten sobre una princesa i un drac que treu foc pels queixals i de la sang del qual, vessada per un sant anomenat Jordi, brolla una rosa; sobre una histèria general tot culturitzadora que ens empeny a comprar una colla de llibres que no llegirà mai ningú, però que permeten que tots els qui vivim de la producció editorial puguem anar fent bullir l’olla, i sobre la Moreneta, una verge negra que, aneu a saber com, resulta que era moreneta i rossa alhora.
Per a algun de vosaltres, les gotes d’abril deuen tenir el tacte d’un viatge romàntic a Venècia, la flaire d’un cap de setmana a París, el gust d’una Feria de Abril a Sevilla, el tacte de la pell tendra d’un bebè acabat de néixer o el so d’una rialla o d’un plor dins l’ànima. Per a mi, abril té diversos preus. M’han nascut molts amors a l’abril. Aquest mes fan anys dues bones amigues i un company de bromes i de tristeses a través de la paraula. També fa anys el meu home: no em feu dir quants, un piló i mig. Però de tots els abrils, em quedo amb la meva Abril, que va néixer un any de plors i de dolors (en fa dinou) al voltant d’un Sant Jordi, a qui esperàvem perquè era sinònim de vida i que és de Tor; no pas d’aquest Tor que us ve a tots a la ment, sinó d’un Tor una engruna més gran –quatre cases, vuit corts, un bar per a esnobs, una esglesiola i uns quants habitants ferms– i molt més alegre a la meva plana empordanesa.
Siguin com siguin els nostres abrils, espero que ens portin brins de mandra, ocellets de paper, estels de xocolata, marines de petxines d’argent, ones de purpurina i curculles de vent, roses illetrades i llibres inodors, muntanyes de lilaines i un petó al cor.
  • #1 Rimentol
    (21/04/18 15:55)

    CANÇÓ DE BRESSOL

    Cridarem en Sunyer
    que porti brins de mandra,
    ocellets de paper,
    estels de xocolata.
    Quan la gronxola el pare
    l'Abril agafa el son.
    La bressola la mare:
    l'Abril ja fa non-non.

    Vindrà també en Becaina
    amb un cabàs d'amor,
    un cossi de lilaines
    i un manat de cançons.
    La bressola la mare:
    l'Abril ja fa non-non.

    Portarem dolços somnis
    de núvols de cotó:
    els astres seran ovnis,
    la lluna un blanc petó.
    Quan la gronxola el pare
    l'Abril agafa el son.

    Durem, a més, marines,
    de petxines d'argent,
    d'ones de purpurina
    i curculles de vent.
    La bressola la mare:
    l'Abril ja fa non-non.

    Amb polpa de carbasses
    i un gessamí d'olor,
    farem una canastra
    perquè hi dormi la flor.
    Quan la gronxola el pare
    la bressola la mare.

    Amb plomes de mussol
    i flors de margarida
    teixirem un bressol
    perquè hi dormi la vida.
    L'Abril agafa el son...
    l'Abril ja fa non-non...



    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477