Creat:

Actualitzat:

Crec que hom està d’acord en el fet que la felicitat és el primer i gran objectiu universal. Quan parlem de felicitat, sovint associem aquest terme a la nostra vida privada, deixant de banda les nostres hores laborals, com si no fos necessari omplir-les també d’aquest fabulós elixir.

Molt influenciat per grans llibres com En la recerca de l’excel·lència, de Thomas J. Peters, sempre he pensat que la felicitat en el treball és el factor més important i efectiu per aconseguir els objectius proposats.

Recentment, m’ha fet molt feliç llegir que algunes empreses capdavanteres han creat en el seu organigrama directiu la figura del Chief Happiness Officer (CHF), que seria, més o menys, el director de la felicitat de l’empresa.

En primer lloc, el CHF treballa el lideratge amb els caps i els comandaments intermedis. Els forma en la seva relació amb els empleats, els ensenya a delegar, a fer crítica constructiva i també a acceptar-la. El segon vessant consisteix a perseguir la cohesió entre els companys, facilitant espais d’esplai perquè interactuïn i propiciïn la fluïdesa de comunicació entre els diferents departaments. El tercer eix cor­respon a la cura de les persones, procurant la conciliació, no només de la vida familiar, sinó també de la vida privada de cada empleat. En aquesta part entren també mesures encaminades a tenir cura de la salut dels treballadors impartint cursos de prevenció de riscos laborals, de nutrició o de mindfulness i ioga per evitar l’estrès laboral. El quart i últim eix correspon a la cultura corporativa, en què s’instrueix els empleats en els valors més importants de les empreses: treball en equip, millora contínua, saber que les seves accions tenen impacte, actitud positiva, saber comunicar i sentir passió pel que cada dia fan.

És absolutament certa la famosa frase d’Albert Schweitzer: “L’èxit no és la clau de la felicitat, la felicitat és la clau de l’èxit.”

tracking