El títol és 'Tot o res'

Ja ho tinc. Amb aquesta idea em faré d’or, ja veuràs. El títol de la sèrie serà Tot o res. Un títol alternatiu podria ser Xoc de trens (l’espectador entendria la referència a Joc de trons). El tema és l’ambició de poder en l’àmbit polític i retratarà les mesquineses i baixeses dels qui l’ostenten, els conflictes entre diverses faccions, les relacions de les elits basades en l’interès i per tant susceptibles de traïció. Per donar-li un plantejament original, en lloc de situar-se als Estats Units (ja s’han fet massa sèries ambientades a la Casa Blanca), es localitzarà en qualsevol Estat-nació de la vella Europa (i així, quan convingui, la trama es pot internacionalitzar i apareixeran antigues ferides entre els països que a vegades han estat aliats i a vegades rivals). Els crèdits d’entrada situarien l’espectador en l’actualitat a través de talls de telenotícies que parlen de la crisi financera, de la bombolla immobiliària, de la cor­rupció i el nepotisme, de les contradiccions d’una Europa més dividida que unida, de moviments independentistes, dels reaccionaris que els combaten i de l’auge de l’extrema dreta. Els tentacles del poder arriben als mitjans i es veu com estan comprats i contribueixen a escampar les mentides que interessen al govern de torn. Un dels leitmotiv serà el concepte cortina de fum (la resta seria una actualització de Maquiavel). De tant en tant sortirà algun país poc conegut amb ressonàncies exòtiques (intentaria colar-hi Andor­ra). A la sèrie el petit país va rebent clatellades injustament quan les grans nacions necessiten dissimular la seva pròpia corrupció i volen fer creure a tothom que aque-lla petita illa de terra enclavada entre muntanyes és un niu de defraudadors. Al clímax de la primera temporada empresonen alguns dels protagonistes i el bàndol contrari ja es veu guanyador. Però passen els dies i reben una filtració secreta que els avisa que el jutge deixarà en llibertat el president. Reaccionen i s’anticipen amb un moviment arriscat. La jugada, aquest cop, els surt bé: fan que les reines i els reis (el seu paper és més simbòlic que real) es barallin entre ells i així aconsegueixen desviar l’atenció de l’opinió pública quan el president surt de la presó. I tot això, només a la primera temporada!