Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Ulleres

De les diferents maneres d’enfocar conflictes polítics com el català
Actualitzada 07/04/2018 a les 06:47
D’ulleres per mirar-se la realitat sempre n’hi ha moltes. En el cas català, per sort, hi ha gent que –via sàtira, mems, vídeos, etc.– se l’està mirant amb les ulleres de l’humor o com si tot plegat fos una producció cinematogràfica (The process). D’altres, al·lèrgics a l’humor, no són capaços de treure’s les ulleres bèl·liques i anar més enllà del marc mental de la confrontació violenta, del sotmetiment, de les possibilitats limitades a la victòria o a la derrota. Les ulleres que hauríem de dur posades són les de la política, les de mirar-nos-ho com un conflicte polític, que s’expressa políticament, que es treballa políticament i que es resoldrà políticament. No és el cas, però, i s’ha adoptat la via judicial com una alternativa millor, més rigorosa, més pròpia de l’Estat de dret. Un fracàs absolut. Perquè per cada cent experts en dret que veuen motius per a la presó preventiva, n’hi ha cent més que no els veuen, per cada magistrat de Madrid que diu que hi ha violència n’hi ha un altre de Schlewsig-Holstein que no la veu i, al cap i a la fi, ens trobem amb els mateixos problemes i amb les mateixes incerteses a la via judicial que a la via política. Amb un inconvenient suplementari: per la via judicial, les discrepàncies no es debaten, no es dialoguen, depenen del jutge que et toqui, de si és del grup dels que veien rebel·lió o dels que no la veien i, per tant, de l’atzar. De totes les ulleres, però, les polítiques no són les úniques que tenim abandonades en un racó. Hem ignorat absolutament la mirada experta i també teòrica als afers que ens ocupen. I així ens va. Per això pretenc rescatar aquí avui tres aportacions teòriques dels darrers cinquanta anys que tenim molt oblidades i que ens ajudarien força a avançar. 1. La salut d’una democràcia no es mesura pel volum de consens que és capaç de generar sinó pel volum de dissens que és capaç de suportar. 2. La via postmoderna de llegir la realitat (tot és una ficció) no ens ajuda gaire a resoldre problemes socials i, insistir-hi, creant relats paral·lels o inventats tan vàlids com la realitat, pot ser molt perillós. 3. Un dels elements més indiscutibles per parlar de grup ètnic (perquè és el que més cohesiona aquest grup) són les narracions basades en el patiment d’aquest grup a mans d’altres.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477