Alemanya és avui més el centre de la política. No només és la potència més forta d’Europa dirigida amb mà de ferro inesgotable per Angela Merkel, sinó que s’ha convertit en l’epicentre del conflicte entre Espanya i Catalunya. El tribunal alemany ha pres una decisió inesperada amb la posada en llibertat sota fiança de 75.000 euros de Carles Puigdemont, que va ser detingut fa dues setmanes. L’Audiència Territorial d’Schleswig-Holstein ha descartat considerar el delicte de rebel·lió en la petició d’extradició cursada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.
La justícia del land del nord no considera que pugui ser extradit per alta traïció, l’equivalent alemany a la rebel·lió que li imputa la justícia espanyola. Aquesta decisió obre una forta confrontació entre justícies i provoca un nou gir a la història.
Queda pendent saber què opinarà la justícia pel delicte de malversació però el que és clar és que totes les opcions estan obertes i que el conflicte té connotacions que van molt més enllà de la política interna espanyola com es diu. Puigdemont és un personatge polític conegut a Europa i sobretot a Alemanya.
La premsa alemanya segueix amb expectació el tema i pren part per un i altre cantó. El que és clar és que conflictes com aquest han de resoldre’s per la via política i cada cop més persones ho veuen i ho fan públic. Judicialitzar la política no ha de ser el mètode i confondre la separació de poders no és el camí.
La política és diàleg, no repressió, és negociació.