Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

El camí de l'èxit

L’èxit, com diu Albert Llovera, bé podria significar arribar a conquerir tots els nostres propòsits, objectius, reptes; i la felicitat, saber gaudir d’aquests èxits
Actualitzada 04/04/2018 a les 07:04
    Marc Romera
Èxit, felicitat... són paraules que parlen de conceptes infinitament relatius que tenen diferents significats per a cadascun de nosaltres. Però, si em permeteu una definició bastant encertada del que l’èxit representa per a mi, us citaria una frase del nostre ambaixador i pilot andorrà Albert Llovera, que deia que “l’èxit bé podria significar arribar a conquerir tots els nostres propòsits, objectius, reptes; i la felicitat, saber gaudir d’aquests èxits.”
Com us deia en un article anterior, una de les coses que donen sentit a la nostra existència humana és tindre objectius pels quals lluitar i una direcció clara on enfocar-nos. Però aquesta bé podria ser la part més fàcil o l’ingredient menys important del nostre èxit personal. El que realment és determinant són les nostres accions. I encara més, els nostres hàbits, els nostres pensaments i les nostres emocions. I entendre i ser conscient d’aquest fet és entendre què hi ha darrere de les grans conquistes.
Sovint la gent que té un reconegut èxit per tothom, com ara poden ser grans esportistes que ens inspiren, actors, cantants o, en definitiva, qualsevol persona que té cert reconeixement extern, sol ser recompensada en públic per allò que tant va practicar en privat durant tant de temps. I és que hi ha un cúmul de factors decisius que són els que marquen la diferència i són les bases per continuar creixent i superant reptes, ja no sols en l’àmbit professional, sinó també en el personal. La constància, la disciplina, la resiliència, l’actitud que prenem davant de les dificultats... Són algunes de les coses imprescindibles per arribar a conquerir els nostres objectius i superar les adversitats i els obstacles que s’interposen entre nos­altres i els nostres somnis.
És fàcil dir que tots volen aixecar el trofeu, però, quants estan disposats a fer autèntics sacrificis per aconseguir allò que volen de veritat? Quants emprenedors que obren el seu negoci estan disposats a treballar dues, tres, quatre o inclús més hores que una jornada laboral de qualsevol treballador assalariat normal? Quanta gent està disposada a dormir menys hores i aixecar-se cada dia a les cinc del matí per aprofitar més el seu temps i poder lluitar per alguna cosa que considera important? Quants dels esportistes aficionats del nostre país surten ja no solament aviat al matí per fer la seva pràctica esportiva, sinó enmig del gèlid hivern andorrà per continuar-se entrenant?
El que vull dir amb això és que, segons les estadístiques, menys d’un deu per cent de la població aconsegueix els seus objectius i és un resultat descoratjador i a la vegada curiós, però que mostra una realitat tangible. Aquells que aconsegueixen els seus objectius del tipus que sigui són els mateixos que estan disposats a fer sacrificis que la resta de la població no és capaç de fer. Podria semblar molt prejudiciós, però realment us dic que si un està disposat a fer esforços que mai creia possibles, si un està disposat a sacrificar coses amb les quals es troba còmode i ser disciplinat amb les seves accions i els seus hàbits, si un està disposat a no caure en la comoditat de la rutina diària i ser resilient davant dels problemes que aniran sorgint durant tot el procés, amb tota seguretat podrà aconseguir qualsevol cosa que es proposi. Perquè, en definitiva, no hi ha aquell factor especial, ni tampoc es tracta de tindre o no tindre sort. No existeix cap ingredient màgic que s’amagui dins dels llibres o conegui cap civilització per aconseguir el que de veritat desitgem. Perquè l’únic secret és que hem de fixar-nos reptes que ens motivin, ser conseqüents amb les accions, estar disposats a fer sacrificis, ser constants i sobretot aprendre a utilitzar la nostra ment com una aliada i gestionar els nostres pensaments i emocions per a quan vinguin els moments difícils poder continuar endavant, perquè es aquí on tot­hom abandona.
Potser tenia raó Woody Allen quan afirmava que “el noranta per cent de l’èxit es basa simplement a insistir”; i encara que jo soc una persona comuna igual que tothom, i no tinc res d’especial, el que em puc atrevir a afirmar és que si personalment he arribat a aconseguir la majoria dels meus propòsits és perquè mai m’he donat per vençut. Potser mai és tard per reflexionar i tornar a trobar el motiu que et porti de nou al camí del teu propi èxit. Perquè mai és tard i el temps només s’esgota quan acaba la vida, i fins aquell moment sempre hi ha una oportunitat per a tot.

*Marc Romera, Escriptor i 'coach'
Etiquetes
  • #8 Lola
    (04/04/18 21:55)

    Di que si Marc.!!!!
    Los miles de seguidores que tienes, esos, no se hacen en dos fines de semana y los libros tampoco se escriben en dos fines de semana.
    Que mala es la envidia.

    Respondre
  • #7 Pepi
    (04/04/18 21:33)

    Hace algunas décadas, al igual que hoy en día la gente estudiaba diferentes carreras, pero, la más importante de todas era la educación y el respeto al trabajo de otros, sobre todo cuando esté es ayudar a otras personas a que su vida sea mejor.
    MARCOS ROMA COACH, no dejes de hacer nunca el trabajo que haces. Las miles de personas que te seguimos no las has hecho en dos fines de semana.
    Gracias por aportarnos tanto.

    Respondre
  • #6 Ainsss...
    (04/04/18 18:34)

    Si Sigmund Freud aixequés el cap ...

    Respondre
  • #5 Visionari Major
    (04/04/18 18:07)

    Fa uns anys la gent estudiava i aprenia educació. Avui la gent com vosté es pensa que es única i superior. Sigueu vós seriós i no us amagueu darrera l'enveja, que és el càncer de l'ànima!

    Respondre
  • #4 Error 404 not found.
    (04/04/18 17:27)

    Estem vivint una nova era, una era de deteriorament moral i intel·lectual, de capgirament de valors, de pèrdua d'autenticitat, una era on la imatge del líder és la d'un esportista, un famós amb diners, un celébriti, un cantant o youtuber .... una era on els diners i la imatge precedeixen als valors. La manca de personalitat, la manca de criteri, la vulgaritat, la banalitat i el adoptar males costums és aplaudit per molts que ho consideren "mentalitat àmplia" i no una manca de valors.

    Respondre
  • #3 Visionaris
    (04/04/18 17:11)

    Fa unes décades la gent estudiava coses serioses com psicologia, biologia, psiquiatria, nutrició ... ara en 4 caps de setmana algú es fa "coach" o "influencer" ... i a triomfar entre tant cec.

    Respondre
  • #2 Yo
    (04/04/18 16:00)

    Babosadas pa esclavos palurdos que alimentan la Matrix. El burro y la zanahoria..

    Respondre
  • #1 Josep
    (04/04/18 10:32)

    Gràcies marc, sempre aprenent de tu

    Respondre
8
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477