El que tenim és un problema de concepte, estratègia i execució. Vaja, que no n’encertem ni una. Cada vegada que algú torna a preguntar-se quin model de país volem, alguna espècie s’extingeix a l’Amazones. Això sí, la pregunta continua sense resposta. Només l’anem remenant, com per consolar-nos de com hem de saber on volem anar, si ni tan sols sabem on som. Al davant, dues possibilitats: som el que som i amb el que tenim hem de fer tot el que puguem, i de l’altra, serem el que vulguem ser i haurem de treballar junts per posar els mitjans necessaris per aconseguir-ho. El que traduït en llenguatge d’actualitat vindria a ser: aneu buscant una assegurança si voleu menjar calent quan us jubileu perquè el sistema no ho farà, o si de veritat creiem que això de tenir una vellesa digna és un dret, apugem els impostos, les cotitzacions i les pensions mínimes perquè ningú no quedi fora del sistema. Ei, que les dues opcions són legítimes. Però comença a ser hora de triar, si no ens volem quedar amb cara d’estaquirots quan arribem als 67 i ens trobem que vam fer confiança a un sistema que no era sostenible tal com està. El problema arriba quan els que han de definir i aplicar aquestes decisions no es defineixen clarament. Ni en un sentit ni en l’altre. I la CASS és només un dels temes pendents. Europa, la sanitat, l’educació, els drets socials que es bandegen perquè surten cars i altres pilars de l’Estat del benestar s’han de redefinir. I comença a ser l’hora que almenys els que aspiren a gestionar-nos ho tinguin clar. Saben quin és el model de país que volem? Ho sabem nosaltres?
Noemí va dir..Òbviament els salaris han de ser coherents amb la resta.
RespondrePot ser obvi però és molt obvi que avui els salaris son igual que la bretxa de desigualtats que defineixen la doctrina de shock a la que s¡apunten els governs neoliberals d'arreu i es també es copia arreu. Potser amb començar a fer una honesta descripció del que és i on està Andorra fora un bon principi de present tanint en compte que també la neu potser tampoc serà font de riquesa en un futur no molt tan breu...