Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Bona Pasqua

Hi ha articles volgudament trenats amb brins olorosos com d’espígol
Actualitzada 31/03/2018 a les 06:36
L’oportunitat d’escriure setmanalment un article, ens permet parlar d’allò que ens ve més de gust, cercant en l’entorn immediat el fil del tema a exposar per escrit. És així que escrivim de coses que passen, obligant-nos uns cops a fer-ho de l’actualitat, “la rabiosa actualitat”, sempre amb arestes i amb asprors que són munició a l’hora de fer-ne un exposat. Altres cops, ens mou a escriure el món més personal, les pròpies sensacions, les imatges individuals que a través de l’article s’obriran a altres ulls i a altres cors. La munició que ens posa a l’abast l’actualitat, ben sovint pot ser emprada i en efecte ben sovint s’empra com si fos munició de fogueig, amb un pim pam pum per esverar el galliner i bona nit i tapa’t. Res d’afinar en el fons del tema; res de treballar i sospesar la idea i elaborar una exposició amb una mica de cara i ulls..., només encendre el coet i esperar la lluerna i l’espetec i tal dia farà l’any. Munteres i munteres d’articles volàtils, al grat del vent, d’aquí cap allà i en revolada emportats lluny, ben lluny.
En els articles escrits amb munició real –i l’amable lector o lectora sabrà escatir quins són– parlem de coses i de sentiments, mirant de triar les imatges literàries més adients o les composicions escrites amb la finalitat de posar davant els ulls els paratges comuns, els paisatges coneguts de tots, i també –i aquí hi ha el tret precís, literalment parlant, el tret característic– les raconades més íntimes, els recers plaents, les llaçades, els meandres de pau, les comes d’endormiscada dolçor o les crestes de llum neta i vívida. Articles pastats, enfornats i cuits amb la farina més bona i el maurat del caliu estès de cap a cap. Textos amanits amb el rajolí d’oli i el pessic essencial de les espècies gustoses. Trossos de paper de diari, enquadrats sota una capçalera i una data, com una salutació única, singular, obrats expressament per a tal dia i tant de bo, per a tal hora, la millor que li plagui a cadascú per a la lectura. Qui el llegeixi matiner, el tindrà ja per llegit i sabut, gustat i tot, ja per a tota la jornada. Qui se’l reservi per al migdia, esperant el dinar, el podrà tastar només un trosset o cruspir-se’l sencer. I qui el trobi al capdavall del dia, hi notarà noves traces, noves línies, afegits personals que l’ajudaran a entrar-hi serenament en acostar-se al llindar encalmat de la nit.
Hi ha articles volgudament trenats amb brins olorosos com d’espígol. En altres el teixit que els encorda, que els encordilla, que lliga el cos del text, el propi escrit, amb el cor, és fet amb passades de filosa, marcant les hores dels dies, el temps. La seva flaire és volgudament tènue, gairebé imperceptible, per tal de fer-la oberta i adaptable a cadascú. Ja al capdavall, quan l’escrit pren forma i s’hi endevina l’aire de completes, qui escriu pensa en qui el llegirà per si cal posar davant els ulls algun present, una paraula justa, un mot precís, per donar-hi el prec i el ressò captiu, talment el fet i el lloc, tot una idea, tot com idees.
Ens ho escrivia en bressolar de balada, això de les idees, a Andorra, l’any 1984, en les seves “postals i poemes”, recordant el mestre Josep Fontbernat , el Miquel Martí i Pol. Amb els seus versos hi ajunto el desig d’una Bona Pasqua: “En Fontbernat, el mestre/ se’l podia trobar davant el quiosc del Boixeda./ Tenia un aire, diguem, vuitcentista,/ portava els cabells llargs i juraria/ que a voltes fins i tot duia xalina./ Al quiosc del Boixeda s’hi aplegaven,/ abans dels àpats, sobretot al vespre,/ una colla d’assidus, amb el mestre./ Jo hi recordo en Rosanas, que vivia/ vora del Park hotel, en Joan Sansa,/ l’Arqués, en Quim Arana i en Marc Vila./ Hom comprava diaris i revistes/ i es parlava de tot i de política./ A voltes jo sentia la conversa,/ a retalls, en anar a buscar el diari;/ es discutia amb fonda vehemència,/ però de fet la cosa no passava/ d’un intercanvi enriquidor d’idees.”
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477