Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Un savi Modest

El déu que ens va matricular en aquella mala hora!
Actualitzada 29/03/2018 a les 06:36
Mitjan setembre de 1982. Acabo de fer divuit anys i entro per primera vegada al Col·legi Universitari de Girona: primer curs de Filologia Catalana. Nou del matí, primera classe; l’assignatura es titula Llengua Catalana I. L’aula és plena de gom a gom i entra un home d’una cinquantena d’anys, alt i corpulent, vestit de gris, amb els cabells grenyuts al clatell i unes dents enormes. Es presenta: “Modest Prats”. Ens avisa: “Si us heu apuntat a Filologia Catalana és que ja en domineu l’ortografia.” No us explico les nostres cares, us les podeu imaginar (encara som d’una generació que no va fer l’escolarització en català). I ens fot el primer examen, així, en fred: un qüestionari de deu preguntes, entre les quals quines són les cinc formes d’escriure la essa sorda, i un dictat que comença: “Digue’m, oh dolça fetillera amiga...”. El déu que ens va matricular en aquella mala hora! Què coi és una fetillera? Com s’escriu la primera paraula?
Aquell examen va ser una anècdota i jo vaig tenir el plaer d’assistir tres anys a les classes d’en Modest i, entre hores (fent rodó a les classes d’altri), a les seves lliçons magistrals de botifarra al bar. Entre els companys de classe, Mita Casacuberta i Josep M. Fonalleras; entre els de botifarra, un tal Carles Puigdemont. En Modest (mossèn Modest) va ser el meu Mestre; amb la seva veu de tro i la seva mirada plàcida i penetrant, em va ensenyar a fer un examen tot escoltant la retransmissió d’un partit del Barça (perquè tan important era aprovar un examen com guanyar un partit), a emocionar-me amb el Sum Vermis de Verdaguer i a riure amb els cigrons bullits de Ramon Llull (perquè tan fort et fa plorar com riure), a donar més valor a allò que no sé que a allò que sé (perquè, en realitat, davant tot allò que puc saber, soc una ignorant), a donar més importància a les persones que a les coses (perquè ens n’anirem d’aquest món sense res), a saber que no soc ningú... Tot i que feia molt temps que l’Alzheimer li havia fet oblidar la gramàtica i fins i tot en Cruyff, avui fa quatre anys que va pujar cap al seu cel. En aquests dies en què la meva pàtria està jugant una mà importantíssima de botifarra, enyoro com mai el meu Mestre, el savi Modest.
  • #3 Rimentol
    (29/03/18 15:27)

    ORACIÓ DE LES MANS

    Tenim la pell dura, Senyor. Hem heretat el contacte del mall i l'enclusa.
    Fem flaire dels cascos dels cavalls que varen cremar els tres ferrers de les alegries.
    Són roges d'estar al costat de la fornal, esperant la roentor de la rella.
    Hem aguantat la pipa, hem agafat el martell, hem apretat, crispades, un grapat de terra de Montcada quan el cos caigué al fossar, esbardellat el crani per les bales.
    Hem amanyagat les anques dels poltres i les eugues.
    Hem pecat moltes, moltes vegades!
    Hem menat la carreta al prat de les Salanques.
    Hem munyit les cabres, hem tocat totes les pedres de cal Camagros d'Aransa.
    Hem deixat la suor en l'aparell del telèfon.
    Ens hem punxat amb l'agulla, quan tots dormien i els vestits no eren acabats encara.
    Hem tocat la paella, la cassola, els alls, les cebes, la mà de morter.
    Hem... Hem fet tantes altres coses que Vós sabeu, Senyor.
    Per què, doncs, ens voleu ungir?
    Per què, Senyor, ens trieu per beneir i per consagrar?
    Per què, si són aspres, quadrades, brutes de tantes coses?
    Per què voleu que ens vinguin a besar, si tothom s'adonarà que són mans d'un ferrer, d'una telefonista, d'un pagès? Per què sóc aquí, Senyor?
    Per què no en teniu prou del pessebre de Betlem, del ribot de Natzaret, del martiri del Calvari?
    Per què voleu sentir cada matí olors dels prats d'Aransa, asprors del mall, la terra sagnant d'un 3 de desembre a Montcada?
    Per què, Senyor, per què?
    - Digneu-vos, Senyor, a consagrar i santificar aquestes mans per la unció i benedicció vostra, a fi que tot el que beneeixin i tot el que consagrin, quedi consagrat i santificat en el nom de nostre Senyor Jesucrist.
    Gràcies, Senyor.
    ______________________________________

    MODEST PRATS. Març de 1959, dies abans de la seva ordenació de capellà

    Respondre
  • #2 Rimentol
    (29/03/18 11:16)

    «El dia que vaig néixer, doncs, també parla d'un país, d'una nació. És l'altre punt de referència constant en la meva vida, la fidelitat a uns orígens. Vam haver d'aprendre a descobrir Catalunya. Vam créixer en un país derrotat, però, a poc a poc, cadascú des de la seva pròpia experiència personal, ens vam anar endinsant en el coneixement del paisatge, de la llengua, de la història, de la vida que lentament renaixia. Vam haver de lluitar, cadascú des de la seva trinxera social o cultural, íntima, per recuperar uns mots, per ser conscients de la civilitat que ens havia estat presa, del lligam que ens unia a un territori, a les persones que l'havien fet seu. Ara em pregunto: Haurem també estat capaços de salvar el futur?»

    MODEST PRATS, 2005

    Respondre
  • #1 Rimentol
    (29/03/18 11:03)

    «Vaig néixer el setembre de 1936. Quan vaig obrir els ulls a la llum, el país vivia la terrible Guerra Civil. Tres mesos després del meu naixement, van matar el meu pare, afusellat a la paret del cementiri de Montcada, juntament amb el seu oncle Gonçalo. A casa, a cal Ferrer, hi quedàrem, destrossats, el meu avi Cebrià – pare de la mare -, la meva tia Lola – que ha mort aquest estiu passat-, la meva àvia Carme – la mare de la mare-, i l'Enriqueta, la meva mare, que era el centre de tot, el punt de referència central al llarg de la meva vida. Aleshores tenia just vint-i-cinc anys. En fa tres que va morir, però continua ben viva en el record i en l'exemple de tota la seva vida. És a casa, amb un profund sentit cristià, on vaig anar aprenent el camí del perdó i de la llibertat»

    MODEST PRATS, 2005

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477