Puigdemont a la Seu

Des del cap de setmana passat i fins al dilluns vinent, a la Seu hi ha una exposició i una fira de clicks (aquest ninotets somerament articulats i amb les mans sempre en disposició d’agafar un gintònic), i, per fer-ne promoció entre veïns i visitants, a una dotzena d’aparadors de la ciutat s’hi han col·locat altres tantes rèpliques a escala humana amb tot un assortit de personatges, inclòs el molt honorable Puigdemont! O, com a mínim, un que se li assembla moltíssim, tot vestit de negre, amb ulleres i amb el cabell com retallat amb desgana. No sé amb quina intenció han triat aquest ninot, però, tal com estan les coses, i tenint present que el van posar abans no detinguessin el de veritat a Alemanya, no m’estranyaria que l’encarregat d’escriure aquest guió esbojarrat de la història de Catalunya hagi punxat fa dies els telèfons de tots els que treballen a la botiga i hagi col·locat uns quants micròfons i càmeres d’allò més minúscul repartides pels racons més inversemblants del local, per si es tractava d’algun ham per desviar l’atenció en relació amb un possible retorn clandestí del president per a una eventual nova investidura al Parlament. Ara que diu que el retorn es demorarà com a mínim fins a resoldre el tràmit judicial en curs a Alemanya, el ninot en qüestió encara es podria aprofitar per organitzar una mena d’activitat didàctica per als ciutadans de la península que no acaben d’entendre què passa en aquest racó del mapa, malgrat els problemes d’escala, tot i que cada dia que passa fa més l’efecte que creix el nombre dels que no tenen cap interès a entendre res, sinó més aviat tot el contrari.