Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Interregne dins l'interregne

El futur no serà ja allò que havia estat
Actualitzada 28/03/2018 a les 07:10
Fa uns dies, en una tertúlia, el bon amic Isidre Bartumeu es referia que Andorra vivia un temps d’interregne, en el sentit que el sociòleg Bauman havia donat a aquest concepte, producte d’una reflexió del polític i teòric marxista Antonio Gramsci anotada als anys 30 en els seus famosos Quaderns de la presó. (Qui ho havia de dir! A Catalunya, en el seu binari paisatge polític i emocional, les presons tornen a ser motor de construcció social. Ara més humiliació, desassossec, malestar, indignació i un greu error. Ara no s’ha de sacrificar la llibertat per defensar la llibertat i la democràcia! Ara em torna aquell “Non placet Hispania” d’Erasme de Rotterdam a Thomas More de fa 500 anys...)
Gramsci passà a la presó els últims anys de la seva curta vida. En un dels quaderns d’anàlisi crítica de la societat moderna deixà escrit aquest clar aforisme: “Il vecchio mondo sta morendo. Quello nuovo tarda a comparire. E in questo chiaroscuro nascono i mostri”. S’entén i té sentit avui. La tradició deixa pas a un ordre nou que encara no s’ha establert. Són temps de clars-obscurs, de monstres, d’espectres, d’incerteses,... “Europa: naixement o mort agònica”, titulà Bauman, amb tota intenció, la seva conferència a la universitat de Girona el 2013. Aquesta disjuntiva és encara el repte de l’Europa dels nostres dies. Cal un més gran impuls del projecte europeu com a millor espai integrat de llibertat, seguretat i justícia. Merkel i Macron, Macron i Merkel, situats al mig de l’interregne de la UE, han d’agafar el toro per les cornes i abordar les reformes que afecten de ple el seu futur i la línia de flotació actual.
I Andorra, dins de la transició europea, viu alhora el seu propi interregne en fronts diversos: polític, econòmic, social, institucional,... Són dies inestables, mòbils, imprevisibles, líquids, convivint amb un món que s’acaba i amb un altre que ve, que cal reinventar, i que encara no té model. Andorra, una petita comunitat de velocitats diferents, que ve de molt lluny i que sempre ha rebutjat les reformes que creia imposades, viu moments d’incomoditat i d’inquietud. Sap, però, que no pot boxejar per damunt de la seva categoria i que el futur no serà ja allò que havia estat.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477