x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Foc i lloc

Símbols

De banderes acceptables, dates infracelebrades i himnes anacrònics
Actualitzada 24/03/2018 a les 06:46
Avui em ficaré en un petit jardí: parlaré de símbols. De símbols nacionals. És difícil parlar de símbols nacionals des d’una posició profundament antinacionalista, des de l’al·lèrgia clara al nacionalisme. No al dels altres, a tots. Perquè quan la nació et genera indiferència es fa molt difícil entendre coses com ara l’orgull per una bandera. A mi, per exemple, la nostra bandera ja m’està bé, no m’incomoda. Me la miro, la reconec com a meva i la cosa no passa d’aquí. Ja m’està bé. O millor encara: pse. D’acord. Hi ha símbols amb què
connecto. Símbols que em connecten amb la terra o el paisatge. La grandalla. L’isard. O símbols que em connecten amb la Història. El 8 de setembre, sense anar més lluny, me’n recordo molt poc de la verge i me’n recordo molt del primer pariatge, del pont dels Escalls i de com de refotudament flipant és la nostra Història. Amb el Virtus Unita Fortior també som amics. Quina divisa, tu. Amb els nyaps de divises que hi ha pel món, com l’Ordem e progresso brasiler... També hi ha coses que em generen un especial vincle amb l’Estat on m’ha tocat néixer. El Títol II de la Constitució. Com pot ser que no sigui festiu d’obligat compliment cada any la commemoració del dia en què vam decidir entre tots plegats que els Drets Humans serien d’aplicació a casa nostra? Com pot ser que no celebrem cada any l’11 de febrer o el 22 d’abril? Com pot ser que no commemorem cada any el dia en què les dones van obtenir el dret de sufragi? I després hi ha l’himne. I aquí no hi ha complicitat. Tampoc indiferència. Aquí hi ha rebuig. Els 25 anys de la Constitució li han donat una revifada i cada cop que el sento em genera més distància. Una música massa inspirada en d’altres himnes, la recreació d’una història mítica que no ens ajuda en res i, sobretot, un projecte de futur que no lliga amb el de l’Estat. Creient i lliure vull ser? Lliure, sí; creient, no gràcies. I els Coprínceps, amb les funcions constitucionals justetes, res de tutoratge ni de defensa. Hi ha cançons que envelleixen malament, i el nostre himne és una d’elles, especialment perquè ens ha de representar i crec que invocant una Andorra que xoca amb l’Andor­ra de què ens vam dotar l’any 1993, no està en condicions de fer-ho.
Etiquetes
  • #4 Yvan Lara Sanchez
    (24/03/18 12:38)

    Castellano Comunero va dir..
    Sí, ja ho entenc, però repassar símbols no et fa nacionalista. Agitar-los acríticament pel sol fet de ser els símbols del país on t'ha tocat viure sí que ho seria.I no és el cas.

    Respondre
  • #3 Castellano Comunero
    (24/03/18 12:09)

    No dic que siguis nacionalista; dic que l'article t'ha quedat molt nacionalista perqué fas un repás als símbols i altres variants que serveixen per acotar els nacionalismes, habitualment uns i no tant altres.

    Respondre
  • #2 Yvan Lara Sanchez
    (24/03/18 10:41)

    El nacionalisme implica posar la nació en primer lloc i defensar la nació per se, independentment dels seus atributs. A mi, la història d'Andorra em sembla fascinant independentment del fet que la meva nacionalitat sigui l'andorrana o de l'interès que em genera la història d'altres racons de món; em sembla interessant la divisa no per ser la d'Andorra sinó pels valors que conté i em semblaria igual d'interessant si fos la divisa de Xile; la bandera és un símbol buit de significat més enllà de la connexió amb l'Estat que representa i per això em deixa fred, perquè no m'ofereix més que nació; de la Carta Magna el que més destaco és el reconeixement de la DUDH, la màxima consecució del cosmopolitisme jurídic i per tant la cosa més allunyada del món del nacionalisme; i acabo mostrant-me molt crític amb un dels símbols principals d'un país, una cosa impensable per algú amb posicions nacionalistes. Encuriosit, per tant, per saber on rau el meu nacionalisme.

    Respondre
  • #1 Castellano Comunero
    (24/03/18 08:50)

    Doncs t'ha quedat un article molt nacionalista.

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts