Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

La vara de Sant Josep

És tan creïble la història que m’explicava el pare com la de la Bíblia
Actualitzada 22/03/2018 a les 06:40
Sant Josep ha obert la porta a la primavera amb una nevadeta. Quan Judes era fadrí i sa mare festejava, a casa m’explicaven que Josep era fuster i que li va florir una vara (i hi afegien: “en forma de ravebleda”), tot el que en devien saber. Jo el feia parent d’una Pepa que la meva mare tenia en una gran estima perquè sempre, en cadascuna de les meves entremaliadures i veient la meva cara de jo pobra de mi no he fet res, m’engaltava: “I, alça, visca la Pepa!” A mi, ja ho podeu entendre, tot això no em suposava cap maldecap, tot i que, a mesura que anava llegint la Bíblia (on no vaig trobar mai la Pepa), em semblava la millor prosa poètica de la història de la literatura universal i no entenia per què se’n feia una lectura literal d’ensenyament religiós.
Com que tot plegat era molt abans que estudiés filologia, tampoc entenia per què a Barcelona feien oberta la e de Josep ni sabia què eren els hipocorístics (que no és cap insult, encara que ho sembli) i em sobtava que alguns es fessin dir Pep. Vaig quedar sorpresa en saber que el Pep venia del PP (alto! no us espanteu!). No pas del PP del Rajoy, que en temps de la Bíblia només devia existir en l’imaginari dels personatges més macabres de l’infern, sinó del PP (Pare Putatiu) que s’afegia normalment darrere el nom de Josep, “el primer cornut de la història de la humanitat”, segons les meves ensenyances familiars. Més tard em varen vendre que el dia de Sant Josep no és només el dia dels pares putatius (res de putes, eh?), sinó que era el dia de tots els pares, com si per ser pare s’hagués de tenir un dia i que per a estimar ton pare necessitessis gastar-te els calés en algun regal per fer-li.
A fe que tot plegat és ben complicat. En Carol m’explicava sempre que m’havia trobat sota una col un divendres que, en sortir de la bòbila, va sentir uns plors que venien de l’horta de l’Hospital. La seva teoria era que a ell no li va florir cap vara en forma de ravebleda, sinó una col en forma de nena que uns gitanos que al matí havien parat a mercat havien deixat allà sota. Per a mi és tan creïble la història que m’explicava el pare com la de la Bíblia. Bona entrada de primavera, encara que arribi entre flocs de cotó fluix dolç.
  • #1 Rimentol
    (22/03/18 11:11)

    Demà és festa,
    Sant Josep la fa,
    agafa l'escopeta
    i se'n va a caçar.

    Tira un tiro,
    mata un pardal
    vestit de general

    Passa Santa Anna
    tocant una campana,
    passa Sant Magí
    tocant el violí,
    passa Sant Pau, 
    empaitant un gripau,
    passa Sant Pere
    portant una cullera,
    passa Sant Benet
    portant un ganivet,
    passa Sant Simó
    portant un meló

    Passa una monja,
    portant una taronja.
    Passa un capellà,
    portant un tros de pa.

    https://www.youtube.com/watch?v=BF2bPj_vA-4

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477