La tribuna

Créixer

El fet de no tindre objectius pels quals lluitar, reptes que afrontar i somnis per complir és un dels primers motius d’infelicitat i d’angoixa existencial

Creat:

Actualitzat:

Créixer, aquest és el motiu que dona sentit a la nostra existència. Créixer emocionalment, créixer personalment, professionalment, en les relacions de parella, en les relacions interpersonals...

Sempre he dit que no soc coneixedor dels motius personals que defineixen la felicitat per a cadascun de nosaltres, perquè són tan variables i individuals que és impossible definir-los. Ara bé, sí que puc assegurar, que si entenem que créixer és un dels motius que impulsa les nostres vides, el fet de no tindre objectius pels quals lluitar, reptes que afrontar i somnis per complir és un dels primers motius d’infelicitat i inclús d’angoixa existencial.

Per poder créixer personalment un s’ha de fixar objectius a poder ser en tots els àmbits. Dona igual si l’objectiu físic és baixar de pes o cursar una mitja marató, o si l’objectiu personal és obrir un negoci o lluitar per un ascens, el que està clar és que si trobem un objectiu pel qual lluitar tindrem un punt de partida per enfocar les nostres energies i trobar els motius que ens impulsin per aixecar-nos cada dia amb il·lusió i fer que cada pas, per petit que sigui, sumi en la consecució d’aquest objectiu.

Potser un dels desencadenants i dels culpables de perdre constantment la motivació i les ganes de continuar lluitant siguin les pors, les expectatives elevades, les inseguretats, els perjudicis i en definitiva un cúmul de coses que hem de tenir en compte per poder arribar a aconseguir els nostres objectius i que en definitiva suposaran la gran diferència entre aquella minoria de persones que ho aconsegueixen i aquella gran multitud que es donen fàcilment per vençudes i es queden pel camí deixant que les pors sumin més que els motius pels quals vam iniciar els nostres reptes. I és precisament tindre motius de pes importants per a nosaltres el que en donarà força quan apareguin els moments difícils dels quals ningú no se’n lliura. Tindre clar un motiu emocional potent que ens doni la força per continuar lluitant davant dels murs que s’aixequen entre nosaltres i els nostres objectius farà que aprenguem a ser disciplinats, a ser constants, però sobretot, a ser persistents. Perquè tal com vaig aclarir en una notícia recent en aquest mateix diari, “és impossible guanyar algú que no es dona mai per vençut”.

Tots estem envoltats en una societat que cada dia va a mil per hora, entre les obligacions professionals, els fills, les tasques de casa i altres coses, pràcticament no trobem temps per dedicar-nos a nosaltres mateixos, reflexionar i veure quina és la direcció que està prenent la nostra vida i quines són les accions que hem d’iniciar per poder canviar-la si és que no som feliços amb ella.

Per tant, com a conclusió final, entenem que potser tots agrairíem tindre algú a prop que ens faci conscients que a vegades hauríem de prendre una pausa obligatòria, tractar de detenir aquesta exagerada velocitat en la qual ens trobem immersos i poder gaudir d’una petita estona per parar-nos a reflexionar sobre qui som, cap on ens dirigim i quins són els valors i motius que donen sentit a la nostra existència. I potser, i només dic potser, entendríem que val la pena relaxar-se de tant en tant, i sense deixar de tenir un objectiu, parar a valorar les petites coses que fan que la vida valgui la pena.

No deixeu que la monòtona rutina, les pors o les inseguretats que s’amaguen en el camí dels vostres objectius us acabin esclavitzant i deteriorin aquella visió per la qual lluiteu. No deixeu mai d’empènyer-vos endavant, perquè exigir-se una mica més i empènyer-se endavant significa créixer, i aquest és un dels grans secrets de la vida.

*Marc Romera, Escriptor i 'coach'

tracking