Creat:

Actualitzat:

Fa un parell de dies ens arribava la notícia de la multa que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades Personals ha imposat a WhatsApp i Facebook. Una sanció per haver cedit i tractat informació personal d’usuaris sense el seu consentiment. 300.000 naps de multa a cada empresa, que, per cert, sortiran de la mateixa butxaca, després que Mark Zuckerberg, Mr. Facebook, decidís l’any 2014 comprar trinco-trinco l’aplicació de missatgeria instantània. Per als que encara anem lentets en això del canvi, els han caigut 50 milions de peles a cada compa­nyia. La primera reflexió que em ve al cap és que sembla cert que això del Big Data és el gran negoci del futur. Ja no és tan important què faig a Facebook, per exemple, sinó el patró de comportament com a usuari que tinc i que m’identifica com a potencial client del que sigui. Tot i ser del mateix amo, les empreses no es poden intercanviar dades, i menys encara amb finalitats publicitàries. I un que pensa... 300.000 euros de sanció per a empreses com aquestes els fan somriure, més aviat riure, o directament partir-se la caixa de dalt a baix? I és que massa sovint veiem que algunes operacions de maquillatge com aquestes canten de forma alarmant. Hi ha empreses que s’exposen, de forma més o menys dissimulada, o absolutament descarada, a sancions, perquè el benefici de l’acció il·lícita és infinitament superior a la multa imposada. O sigui, si jo per saltar-me les normes, i si m’enganxen, clar, em cauen 1.000 euros de multa, però el benefici per aquest regat legal és de 25.000, ja em poden anar posant les multes que vulguin. Per això a les cadenes privades espanyoles de televisió, tipus Antena 3 o Telecinco, ens mostren, dia rere dia, missatges del tipus Volvemos en 7 minutos o ja ni això, talls publicitaris descomunals, vulnerant la quota màxima de publicitat per hora. I la multa? A veure, què no has entès? Somric, ric o em parteixo la caixa? Tu tria.

tracking