Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
la seca, la meca i...

Fora de temps

Actualitzada 12/03/2018 a les 06:53
La vida canvia. Canvien els nostres costums i la mirada sobre les coses quotidianes. El temps, però, continua immutable, marcant les hores, els minuts i els segons. I si es desvia del seu camí, és només per accelerar-se, al mateix ritme que les nostres vides. Aquest fet el patim especialment les dones. Intentem arribar a tot arreu, mentre el nostre entorn, i nosaltres mateixes, ens imposem un ritme frenètic que no ens deixa temps per a respirar. Sense saber com, des del primer truc del despertador fins que ens deixem caure desmaiades al sofà a la nit, hem enllaçat una cosa i una altra, revisant, planejant, organitzant, preveient, escurçant, estirant, fent i desfent per encabir-ho tot, sense que cap dels platerets del funambulista caigui a terra. La setmana passada em demanava què hauria passat si totes les dones haguéssim fet vaga. Un autèntic punt d’inflexió, que fóssim les dones les primeres a fer una vaga com cal a casa nostra. Somnis al marge, el pensament em va servir per adonar-me de la força del nostre treball. A casa, amb les filles, i els fills. A l’empresa, a l’administració, buscant el difícil equilibri entre ser competents i no destacar gaire, no sigui cas que se’t mengi el sistema. A primera línia quan es tracta de cuidar els pares, els malalts, els dependents, sempre al darrere d’un gran home quan es reparteixen els punts del combat de la vida diària. De la mateixa manera que com més gran és la bossa de mà, més coses t’hi caben, avui no volem més hores per arribar a tot arreu, sinó una bossa més petita, i començar a repartir amb qui va amb les mans a les butxaques.
Etiquetes
  • #5 Núria
    (14/03/18 20:31)

    En un cert moment, ens van dir i ens vam creure que equiparar-nos als homes era sortir a treballar fora de casa, però sense deixar de fer les tasques de la llar, portar els fills aquí i allà, estar mones a tota hora, etc,  traient una llengua de pam per arribar a totarreu. Vam sortir barates al sistema: la feina de la casa sense cobrar i la de fora, de vegades a meitat de preu. Certament, cal trobar una bossa més petita.

    Respondre
  • #4 aucrepuscularº
    (12/03/18 17:18)

    Jurament Hipocràtic va dir..
    Ara bé, potser et refereixes al fet que l'ordre establert és el natural? Doncs no hi estic d'acord. Està clar que l'engranatge falla i l'hem de modificar.

    Respondre
  • #3 aucrepuscularº
    (12/03/18 17:13)

    Jurament Hipocràtic va dir..
    1.L'antropologia no és un dogma, és una ciència.
    2. Evolucionar significa un canvi una variació d'alguna cosa gradual per les circumstàncies. I cert ningú certifica que aquest sigui per a bé o per a mal (si és que existeix aquests conceptes).

    Respondre
  • #2 Jurament Hipocràtic
    (12/03/18 13:03)

    Un estil de vida anti antropològic només ens portarà a la malaltia mental i física.

    Respondre
  • #1 aucrepuscularº
    (12/03/18 08:58)

    I que bé que la vida és dinàmica!, que varia, que t'ofereix múltiples possibilitats i la llibertat de poder-la variar. No obstant conec poca gent que s'atreveixi a fer modificacions (no vull parlar de les grans, que quasi ja estic entrellucant gorres de yoga kundalini, dietes sense gluten i preguntes de com fas la caca) "a partir d'avui la mama deixa de fer tal cosa i l'assumeix algú altre" . Cal força de voluntat, convenciment de què aquesta petita pedra oferirà l'aprenentatge adequat a les noves generacions, tal vegada com d'altres coneixements... El que és l'amor i el desamor, el respecte en la parella, l'amor idealitzat i romàntic to hispà del qual creu que tenir gelosia és súper romàntic; i d'altres que creiem que es transmeten per osmosis. Crec fermament que part del problema ve per aquí (estic oberta a rèplica)
    Però parlant de causes i efectes, que és el que fa la dona per crear certes dinàmiques trans generacionals?o que és el que NO fa? Que és el que creu que ha de fer obligadament per què si no la jutjaran per ser "mala madre"? Quina serà les reines que trencaran per fi la baralla de cartes!?.

    Respondre
5
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477