Creat:

Actualitzat:

No sé de qui és el patrimoni de la raó ni l’origen d’una societat sexista, ni tampoc el benefici de callar i prendre posicions ambigües. Rebutjo amb contundència qualsevol acte de violència masclista, de vexació i discriminació per qualsevol motiu, inclòs el de gènere. Que les dones cobrem a Europa un 16% menys que els homes per una mateixa feina, és un fet. Que els homes continuen ocupant els llocs de màximes responsabilitats en un percentatge de quasi el 75% dels casos, és també una evidència del camí que encara queda per fer. En un país com Alemanya, paradigma d’evolució amb una dona com a presidenta, figura carismàtica com poques del poder femení, només un 20% de les empreses que cotitzen en borsa té dones en llocs directius. Tot i no ser amant dels extremismes ni els posicionaments radicals, sinó d’una igualtat sense imposicions, accions com les d’aquesta setmana d’aturades i vagues, visibilitzen una situació injusta. Només trauria la volguda politització que en molts països s’ha volgut fer del tema per intentar rascar algun vot quan és una qüestió sense color polític que abraça totes les classes socials i que ha de ser treballada des de la unitat i no l’exclusió. Perquè no va de fer mimetismes amb el sexe masculí, va de tenir els mateixos drets respectant les diferències que ens fan únics. L’equiparació no ha de ser la repetició dels tics del masclisme que critiquem, sinó el creixement des del respecte i les mateixes oportunitats, sense prejudicis, potenciant i elevant les bones essències.

tracking