Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Serveis mínims

Els homes sovint no recorden que els va parir una dona
Actualitzada 07/03/2018 a les 21:07
Va néixer en un poblet minúscul de Castella, allà on només hi havia blat i carrasca i pedra grisa, en plena Guerra Civil espanyola. Els seus germans van poder anar a col·legi, ella no: la seva mare, de ben menuda, ja la va acostumar a tenir cura dels avis, de la feina de la casa i dels germans. Aviat, tota la família va agafar els trapaus i va anar a raure a un poble petitet de Catalunya, allà on hi havia una mica de tot i no gaire de res. Ella tenia 15 anys; el segon dia ja va començar a treballar a la fàbrica i al cap d’una setmana ja la va entabanar un milhomes molt més gran amb qui es va casar, prenyada, al cap de poc i de qui va rebre la primera pallissa estant embarassada de l’hereu. Van obrir un baret d’aquells de barreja i botifarra a totes hores: ella l’obria, ella el tancava, ella es cuidava dels fills... ell hi anava de tant en tant a fotre mà a la caixa i a ventar algun crit o, a la cuina privada del darrere, a menjar d’una esgarrapada o a estossinar-la. Un cop jubilats, ella encara portava el pòndol i ell es continuava arrossegant de bar en bar o s’adormia capcot, avorrit de no poder fer mal a ningú, davant la televisió. Com sol passar, ella no va tenir ni el descans de morir més tard que ell.
Per ella i per totes les dones que han pujat la família, que no han cobrat o han rebut sous miserables, que han patit violència, que... tot i que no em considero feminista (no m’agraden les etiquetes), que la meva mare em deia que era un marimacho i que si jo m’he de definir en faig prou dient que soc una dona, malgrat que sovint hi afegeixo allò de l’atzar i l’atzur i les tres voltes rebel, avui exerceixo de feminista. De la mateixa manera que em declaro homosexual quan gais i lesbianes reclamen els seus drets o em reconec bèstia quan veig les atrocitats que es fan amb els animals o em sé jueva o musulmana o cristiana depèn de qui rep, perquè sempre defensaré els més febles.
Avui faig vaga i m’afegeixo al crit de milions de dones, sobretot al d’aquelles que criden sense tenir veu i que continuen havent-se d’empassar les injustícies d’un món fet pels homes i per als homes, uns homes que tot sovint no recorden que els va parir una dona.
Fins aquí els serveis mínims.
  • #1 Rimentol
    (08/03/18 09:18)

    A LA DONA
    (DavidJou)

    (Gènesi 2, 5-10)

    T'he fet perquè siguis tu. Qui són ells per fer-te crits, escarnir-te, apallissar-te, comprar-te o vendre't, tancar-te a casa, velar-te la cara?

    T'he fet perquè siguis tu, perquè sàpigues qui vols ser, perquè sàpigues escriure el teu nom amb llibertat, i no siguis tan sols un dot a pagar, un instrument de plaer, una màquina de parir, una bèstia de càrrega.

    En tu m'han escanyat en néixer, perquè era dona; m'han matat abans de néixer, perquè era dona; m'han venut en començar a somriure, perquè era dona; m'han bastonejat després de tot un dia de treball, m'han fet carretejar tota la càrrega, perquè era dona.

    En tu m'han violat, s'han burlat del meu plor, m'han negat el vot, m'han fet canviar de nom, m'han barrat el pas a escoles, a altars i savieses, m'han podat ascensos i salaris, perquè era dona.

    Ja els he maleït moltes vegades per la seva estupidesa, per la seva crueltat, pel seu instint salvatge de plaer i de poder, per la seva obstinació a dominar-te.

    I en tu he trobat més pau, més arrelament, més fortalesa, més proximitat al dolor i a la joia dels fills, i una mirada més atenta a la bellesa de les coses i no pas a qui les ha de posseir.

    T'he fet perquè siguis tu i no pas ell, perquè hi hagi amor i profunditat, perquè cadascú estimi la seva diferència i la treballi amb art i respecti els altres. Quant de camí per fer i que lleuger seria, si el féssim junts i compartint la càrrega!

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477