Parlem de dones

Una nova iniciativa feminista s’obre pas a Andorra. Recull l’herència de la bona tasca que van fer –i fan– algunes associacions com l’ADA, que continua al peu del canó, però sobretot d’altres col·lectius –avui desapareguts– com l’Associació de Dones Migrants d’Andorra i el Grup de Dones per a la Reflexió i l’Acció. Cada cop amb menys por de definir-se com a feministes. Cada cop amb més consciència que cal forçar els canvis, si volem que siguin reals. I cada cop amb el convenciment que alguna cosa està –finalment– movent-se. El proper 8 de març a Andorra no crec que puguem fer vaga, difícilment sortirem a manifestar-nos al carrer, però temps al temps. Algunes ho faran a la Seu d’Urgell i les activitats es multipliquen amb motiu del Dia internacional de la dona treballadora. Comença a ser hora de posar els drets humans sobre la taula i forçar una igualtat de drets que massa sovint es queda en façana. Hi ha molta feina feta, des de la batalla que van guanyar les dones pioneres que van aconseguir el dret de vot l’any 1970. Però encara queda molta feina per fer per assolir una societat més justa, i per aconseguir-ho, és clar que hi ha de ser tothom: dones i homes, que estiguin disposades i disposats a fer possible el canvi. De moment hi ha un manifest a change.org que busca el suport de totes les persones que creuen que els drets han de ser els mateixos per a tota la societat. El que és clar és que és tasca de tots, de la mateixa manera que cal assumir que si no ets part de la solució és que ets part del problema.

Conxita, Rosa, Sílvia... va per vosaltres.