Col·laboració francoandorrana

La realitat actual ens fa evocar alguns episodis històrics. A principi de segle XX, França va col·laborar activament a mantenir una comunicació per carretera practicable amb Andorra, a través del Pas de la Casa, i per aconseguir-ho va proporcionar suport tècnic i recursos econòmics; el ministeri de Treballs Públics francès es va fer càrrec d’allargar la carretera de l’Hospitalet per fer-la arribar al Pas de la Casa. A demanda de les autoritats andorranes, l’any 1946, França envia l’enginyer Creixent, inspector general del Ministère des Ponts i Chaussées, que actua com a assessor tècnic i destaca la necessitat d’enquitranar les car­reteres i mantenir practicable el port d’Envalira. Fins i tot, es revertien en el manteniment de la xarxa viària del país els impostos que l’Estat francès recaptava de Ràdio Andorra, per emetre publicitat a França. La visita del president Charles de Gaulle culmina el fervor que la classe política andorrana sent en aquell moment per un Copríncep que promet col·laborar en la construcció d’un túnel, en territori andorrà, per facilitar els accessos amb França.

Ara, l’Assemblea Nacional francesa dona el vistiplau a l’acord francoandorrà per millorar la viabilitat de les carreteres d’accés a Andorra des de l’Arieja; es preveu una inversió de 21 milions d’euros, destinats a protegir l’eix viari de riscos naturals, per garantir l’accés a Andorra, dels quals el Govern andorrà aportarà la meitat. L’objectiu de l’executiu és evitar talls de circulació en la carretera que uneix l’Hospitalet i el Pas de la Casa que, des del 2014, han suposat 764 hores d’aïllament, sense comptabilitzar les de l’any en curs, que han afectat negativament el transport de mercaderies, així com el comerç del Pas de la Casa, que depèn de l’afluència francesa.

Segurament, cap país dona mai res de franc i potser aquesta és la contrapartida per les ajudes rebudes fa gairebé un segle. Crida l’atenció, com a mínim, els elogis del parlament francès a la participació andorrana quan, de ben segur, és insignificant en relació al seu pressupost. La millora de les comunicacions viàries amb França ha estat una llarga reivindicació de la ciutadania andorrana, especialment dels transportistes, però no s’entén que hagi costat tant de temps trobar una solució.