Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Falta de respecte a urgències

Les aparicions de la doctora es van anar dilatant hora a hora aproximadament sense que ens donés cap mena d’explicació sobre el que em passava
Actualitzada 22/02/2018 a les 10:10
    Gabriel Fernández Sánchez
El meu nom és Gabriel Fernández Sánchez, passaport andorrà 25.669. Tinc 75 anys acabats de fer i soc un ciutadà jubilat després de més de cinc dècades de treball a Andorra, que viu feliç en aquesta terra i que no té per costum manifestar-se als mitjans de comunicació. Però, precisament perquè soc un andorrà per elecció pròpia, ja que no hi vaig néixer, crec que tinc l’obligació d’explicar el que em va passar dissabte 17 de febrer al servei d’urgències de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. És una responsabilitat protegir el lloc on vivim i on viuen les nostres famílies.
Vaig decidir anar a urgències veient que m’estava pujant la febre i que fa uns anys vaig tenir un episodi víric molt perillós (i ho podia haver estat molt més de no haver rebut un tracte magnífic a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell) que em va fer estar ingressat a l’UCI durant uns dies. En aquella ocasió els doctors que em van tractar em van insistir que en cas de tenir febre anés ràpidament a un metge per evitar riscos. Tinc un ronyó que només funciona parcialment i això també fa que hagi de ser previngut. A la meva edat tinc clar que amb aquestes coses no arriscaré perquè una mala decisió per part meva pot complicar molt la situació. Després d’uns dies intentant superar un fort constipat, dissabte a les nit, pels volts de les 21.15 hores, el termòmetre va marcar prop de 38,5. Cap a urgències.
Vam arribar –em va acompa­nyar la meva senyora– a urgències passades les 22 hores. Després d’una hora d’espera vam entrar. En aquells moments vam interpretar que l’espera era la cor­recta en un servei que sabem que té moltíssima feina. Un cop a dins va començar l’odissea.
La doctora Bara és la metgessa que ens va atendre. Les seves aparicions es van anar dilatant d’hora en hora aproximadament sense que ens donés cap mena d’explicació sobre el que em passava. Tot i demanar-li en els escassos segons que la vèiem, ens va tractar sempre amb total indiferència. Com si no hi fóssim. Mentre anaven passant les hores cal remarcar l’amabilitat de les infermeres, que va ser fonamental perquè sentíssim que almenys l’hospital ens estava donant algun tipus de servei.
Pels volts de quarts de tres de la matinada vam decidir marxar vist que allà ningú ens feia cas des de feia més d’una hora. Òbviament la nostra reacció barrejava sorpresa i indignació. En aquell moment, la doctora Bara ens va dir veient que marxàvem irats que m’havien de fer proves. Un cop fetes les proves, més espera. Una altra hora llarga sense cap mena de notícies.
Passava de les cinc de la matinada quan ens van enviar cap a la caixa a pagar. Sense cap explicació, sense diagnòstic. La doctora havia elaborat un informe escrit però ni ens xerrava, ni ens mirava. No hi érem. Un cop allà li vam requerir algun tipus d’explicació i la doctora Bara, amb la mateixa indiferència mostrada fins al moment i afegint condescendència, ens va dir: “És que vostè només té un constipat.”
Mai hauria imaginat que diria això, però després de més de 50 anys vivint en aquest país vaig sentir vergonya d’Andorra i del servei que dona als seus ciutadans. Després, precisament, de 50 anys contribuint a un sistema crec que el mínim que ha de fer el sistema és respectar-me com a persona.
He decidit publicar aquest escrit perquè desconec si el meu cas és singular o si som molts els que hem patit les conseqüències de la manca d’humanitat en el tracte de la doctora Bara. I sub­ratllo la paraula, humanitat. Quan vaig arribar a Andorra a la dècada del 1960 no teníem, ni de bon tros, les comoditats i els serveis que tenim avui, però el que em va enamorar va ser el respecte i afecte que sempre ens vam tenir els que hi vivíem. Els que ja hi eren i els que van venir, com en el meu cas, des de llocs tan llunyans com Almeria. Si perdem això ho perdrem tot.
Etiquetes
  • #18 juanillo tempranillo
    (23/02/18 00:19)

    Considero  que  el diario, paciente   y su  hijo   están  iniciando  una "caza de brujas"  de los  médicos  de  urgencias  del  Hospital  Meritxell. 
    La dra. en  mención    es  una gran  profesional   tanto  en  su   atención   como  en  su  juicio   profesional.  
    El caso  que  nos  presentan  es  uno  de  los  tres  comportamientos   que  tiene  el curso de  la enfermedad  en  un  paciente ,  los que son :Mejoría  , el paciente    sigue  igual   o  empeora,  sin que    esto   último  se pueda    considerar   negligencia.  
    En  este  caso    el   paciente    ha   presentado  una  gripe  que  se ha complicado   con  una  neumonía .  En  todo   caso de  denuncia   médica     siempre  hay detrás   otro   médico.  No  entiendo   por  que   hace  tanto   énfasis  en su condición de andorrano  por  que  si  se  busca  una  atención  de  calidad debe ser  para  todo   ciudadano  residente   de  Andorra  sea  cual  sea    su  nacionalidad, religión  o condición  social . 

    Respondre
  • #17 Hola
    (22/02/18 22:07)

    Maria, pensa que hi ha difamació (en dret penal, i no pas civil) sempre i quan el que es diu no és cert o es fa amb menyspreu temerari de la veritat. Dubto per tant que en aquest cas aquesta doctora pugui querellar-se contra el Sr. Fernandez per difamació!

    Respondre
  • #16 Ramon
    (22/02/18 21:57)

    Gabriel Fernàndez Coy va dir..
    És comprensible que el teu pare estigui indignat. I també em sembla molt legítim que després d'una mala experiència amb unes conseqüències tan greus ho vulgui denunciar. Personalment, posar noms i cognoms em sembla excessiu. El que no vol dir no actuar, però sóc partidari de fer les coses de forma més discreta i trctant directament amb la doctora mencionada i/o els seus caps.
    Però el més important de tot: espero que es millori aviat el teu pare i tot quedi en un ensurt.

    Respondre
  • #15 MIAU
    (22/02/18 20:22)

    Conec personalment la persona de què parla perquè també he estat atesa per ella a urgències i la meva experiència no coincideix en absolut amb la seva. Tant el tracte humà com la seva professionalitat no s'haurien de veure compromeses per un fet puntual. Escriure els fets en un diari amb cognoms és molt lícit, però té un objectiu tèrbol: la notorietat. Si realment el que buscava és esclarir els fets i millorar l'atenció mèdica penso que la via més adient hauria estat posar-se en contacte amb la direcció de l'hospital o fins i tot, haver-ho parlat amb ella. Difamar una persona en públic quan els fets que relata no han estat provats, li fa perdre tota la raó que pugui tenir. Aconsellaria la doctora que defensi el seu dret a la intimitat i a l'honor amb les mesures que cregui oportunes. Que la malaltia del seu pare hagi evolucionat desfavorablement no implica que s'hagi comès cap imprudència. Dit això, desitjo una ràpida recuperació al senyor.

    Respondre
  • #14 Gabriel Fernàndez Coy
    (22/02/18 18:11)

    Estic convençut que la doctora no sempre haurà tractat així als seus pacients perquè si ho fes ja no hi seria. De fet, estic seguríssim que deu tenir pacienmts satisfets que ara són els que l'estan defensant. Ho trobo normal. Cap a les persones que parlen de difamar (?) sense haver vist ni viscut la situació només els recordo que el meu pare està ingressat a l'Hospital des d'aquesta nit amb una pneumònia als dos pulmons i una grip important. En el moment en què ell decideix enviar un escrit al diari ho fa indignat pel tracte rebut, sense saber encara que el van enviar cap a casa amb un "constipat" sense observar cap simptoma del que li estava passant. Per tant, una mica d'empatia cap al pacient o simplement exigència pel professional. Primer d'educació i segon de competència. I sobre posar o no el nom, què era millor? No dir res i empassar-se el gripau? O parlar genèricament d'urgències i posar en el mateix sac a persones que sí van fer bé la seva feina?

    Respondre
  • #13 Joan González
    (22/02/18 16:24)

    He estado varias veces en urgencias y nunca he tenido ninguna queja del servicio. En particular en 1 ocasión he sido atendido por la Dra. Bara de quien he recibido un trato amable y un diagnóstico acertado.Creo que cada caso debe ser valorado de una manera particular, pero no es correcto publicar un artículo difamando un profesional sin que primero se investigue el problema, cosa que entra dentro de un delito penal. Sugiero al Diario d'Andorra así como a los directivos del SAAS a investigar y tener un trato "justo", tanto con el profesional como con el paciente... La vía no es difamar!!!

    Respondre
  • #12 Àlvar Valls Oliva
    (22/02/18 13:36)

    Vull fer constar, per evitar suspicàcies, que l'incident a què he al·ludit en el meu comentari anterior és l'única experiència negativa que he tingut amb professionals de la salut en els meus 70 anys de vida, i que al nostre centre hospitalari sempre m'hi he sentit correctament atès.

    Respondre
  • #11 Josep
    (22/02/18 13:11)

  • #10 Àlvar Valls Oliva
    (22/02/18 12:35)

    Jo també, fa uns quants anys, vaig tenir una experiència negativa amb aquesta doctora a Urgències, potser més greu que la que explica l'autor de l'article i que va afectar tant el tracte personal com la competència professional. Ja que al seu moment no vaig posar denúncia al centre hospitalari, que és el que hem de fer quan ens sentim mal atesos, tampoc no ho narraré ara aquí. Però en deixo constància i resto a la disposició de qui correspongui.

    Respondre
  • #9 Tere
    (22/02/18 12:28)

    No tenim que alabar que un metge sigui amable, comunicatiu, que sàpiga escoltar al pacient.... ¡¡¡¡¡¡ tot això ha d'anar intrínsec amb la professió de metge, infermera, etc.¡¡¡¡¡ Prou angoixant es estar malalt com per que aquests professionals de la salut es permetin tenir aptituds como la que ens explica el Sr. Fernàndez que encara afegeixen mes angoixa i una sensació de desemparament que agreuja el nostre ben estar. Si un professional de la salut no esta en condicions d'atendre al pacient per el motiu que sigui, que derivi a un altre persona i posi medis per estar a l'altura de les circumstancies.
    I com a mínim si se ha tingut una aptitud no correcta sempre van molt ve unes disculpes que suavitzen el amargor que deixen.

    Respondre
Veure’n més
18
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477