Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

República tabaquera

Els països de la UE difícilment poden ratificar acords amb Andorra contradictoris amb els compromisos subscrits que els obliguen a protegir la població contra el tabaquisme
Actualitzada 20/02/2018 a les 22:02
    Boris Vila
El lobby del tabac ha convertit aquest nociu producte en l’eix d’una deriva perniciosa de les negociacions amb Brussel·les amb la pretensió de mantenir les elevades franquícies duaneres amb els països veïns, el doble de les que els membres de la Unió Europea concedeixen a altres països tercers. Aquest privilegi var ser obtingut fa tres dècades, però des de llavors gairebé tots els estats europeus han adoptat severes mesures contra el tabaquisme, però no Andorra. El lobby ha pressionat el Govern per estendre tres dècades més les franquícies amb un diferencial de preu del 35%, suposadament per reconvertir el sector, afegint com advertència en forma de xantatge que de no respectar aquesta “línia vermella”, podria fer campanya contra un acord amb la UE en un eventual referèndum.
Els països de la UE difícilment poden ratificar acords amb Andorra contradictoris amb els compromisos internacionals subscrits que els obliguen a protegir la població contra el tabaquisme. Una molt elevada part del tabac comercialitzat a Andorra acaba als pulmons dels seus ciutadans. França, un dels més influents membres de la UE, ja ha posat objeccions al compromís transitori inicial entre la Comissió Europea i Andorra. El Govern francès pretén augmentar en dos anys els impostos per fixar en 10 euros el preu del paquet de tabac, un dels més elevats d’Europa, amb la intenció de reduir el nombre de fumadors. El preu del paquet a Andorra és el més baix d’Europa occidental, i pujar el diferencial amb els veïns corre el risc de disparar el contraban. Moneyval, un organisme del Consell d’Europa supervisor del blanqueig de capitals, adverteix en un recent informe sobre Andorra que “el contraban de tabac està reconegut per la comunitat internacional com un instrument relativament comú arreu del món per finançar el ter­rorisme”.
La implantació a les valls andor­­ranes fa dos segles d’aquesta planta americana ha ajudat agricultors, comerciants i contrabandistes, però ha portat grans multinacionals a instal·lar indústries. És obvi que les valls pirinenques no són terreny idoni per cultivar tabac ros, la principal matèria primera dels fabricants de grans marques comercials mundials, ni un centre logístic amb bones comunicacions per al transport i distribució. Les tabaqueres americanes cercaven llocs amb absència de regulació, manca de control, opacitat financera, baixa fiscalitat o fàcil transferència de capitals, i Andorra era un paradís en la matèria, però el tabac ha estat també una font de corrupció propulsora de clans polítics i de clientelisme electoral, de favoritismes comercials i pràctiques d’abús de posició dominant, de blanqueig de capitals i d’operacions de contraban internacional a gran escala que han perjudicat la imatge de les valls andorranes. La intervenció de l’Olaf, un òrgan antifrau de la Comissió Europea, fa dues dècades davant un enorme tràfic il·legal de cigarrets i l’assetjament fronterer durant mesos de policies espanyols va forçar a penalitzar el contraban. L’elevat nombre de fumadors a Andorra probablement representa un elevat cost per al sistema de Seguretat Social i l’erari públic, encara que les estadístiques oficials no reflecteixen diferències significatives en la incidència de càncer de pulmó, que mata una vintena d’andorrans cada any, o altres malalties, probablement per insuficient screening.
És públic i notori que el cap del Govern, Antoni Martí, està enganxat a la nicotina, però també a les taxes al tabac que aporten 25% dels ingressos del pressupost. Malgrat l’addicció, encara té un enorme marge per augmentar els impostos als cigarrets, fer una reestructuració fiscal capaç de generar menys dependència del sector i, de pas, deixar de fumar, ja que podria ser més feliç. Jonathan Gruber i Sendhil Mullainathan, professors d’Economia de les universitats MIT i Harvard varen comprovar en un estudi el 2005 que les persones més propenses a fumar estan significativament més contentes de viure en llocs amb taxes al tabac elevades.
Incrementar molt més els impostos al tabac contribuiria a alleugerar les finances públiques i reduir el dèficit del sistema de salut pública, propiciant un ambient més saludable, i facilitant la via per negociar amb París i Brussel·les. El tabac i la fiscalitat, junt ament amb algunes qüestions socials, romanen entre els principals obstacles en el camí de les negociacions per eliminar fronteres al comerç de mercaderies i serveis, atreure inversió estrangera o liberalitzar la circulació de persones. El model econòmic combinat de duty free, low cost i dúmping social sembla insostenible per adaptar-se als reptes d’associar-se a la UE. Els progressos dels darrers anys en cooperació contra el blanqueig i l’evasió, o la controvertida intervenció governamental de BPA, dels germans Cierco, presumptament vinculat en xarxes delictives internacionals, poden millorar les perspectives de resoldre els capítols de serveis i de capitals. Els Cierco són els fundadors i propietaris d’Indústries Montanya, fabricant de cigarrets per a la multinacional Philip Morris, sospitosa d’haver cooperat en el tràfic internacional de tabac i que va cloure un acord amb deu estats membres de la UE el 2004 per pagar mil milions d’euros en dotze anys.
Ara fa vuit anys el llavors president francès, Nicolas Sarkozy, va amenaçar de “demissionner de mon poste de Coprince d’Andorre” si el Govern del Principat no actuava per sortir de la llista negra de paradisos fiscals. El llavors cap de Govern, Albert Pintat, contrariat, va renunciar a ser candidat a la reelecció i els seus successors han pres iniciatives de cooperació internacional de forma que ara Andorra figura en la llista grisa de paradisos fiscals de la UE. Els cops dels caps de l’Estat han esdevingut des de l’adopció de la Constitució un major motiu de preocupació entre els andorrans sobre les incompatibilitats en termes de sobirania. Fa quatre anys Martí va doblegar-se a les tesis de l’altre Copríncep, Joan-Enric Vives, que amenaçava d’abdicar si Andorra regulava la interrupció voluntària de l’embaràs, a la qual s’oposen els postulats de la Santa Seu, tot i que cada any més d’un centenar d’andorranes travessen la frontera per avortar als països de la UE, on és legal. Les discrepàncies entre els mateixos coprínceps remunten a segles d’història, entre les darreres conegudes sobresurt el rebuig del bisbe Joan Martí i Alanis a les aspiracions el 1986 del president François Mitterrand d’exiliar a Andorra el dictador d’Haití Jean-Claude Duvalier.
La dependència política i econòmica del tabac i la connivència de les autoritats, el paradisíac tractament fiscal o les periòdiques disputes entre coprínceps forans i institucions locals podrien fer pensar a algú que Andorra és una illa del Carib, antiga colònia, dependent d’alguna corona o territori ultramarí. Donada la familiaritat de Martí amb les càlides illes, potser li permet trobar la inspiració escaient per resoldre la bretxa oberta entre la “línia vermella”, la “llista grisa” i el risc de “contrabanditisme terrorista”. Si no no sé si serà capaç de preparar els fonaments per construir una nova arquitectura constitucional, per sobre del seu ambiciós Cloud, perquè en les actuals circumstàncies, no sé què és pitjor, si una “república tabaquera” o un “coprincipat bananer”.
Etiquetes
  • #1 Homo sapiens ?
    (21/02/18 11:39)

    Primer fabriquem la droga legalitzada, després la distribuïm, després tributem impostos per ella, després la perseguim, vam crear una policia per combatre-la, empresonem als contrabandistes i mediquem als yonkis que contrauen càncer .....

    Respondre
1
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477