La tribuna
A propòsit del ludisme
En l’actualitat el neoludisme és contrari a l’automatització i les noves tecnologies
Ned Ludd va ser un treballador britànic que a principis del segle XIX, cap al 1816, va incendiar i destruir unes quantes màquines tèxtils amb la intenció que no traguessin la feina als treballadors del ram. La seva acció, que en aquell segle es va reproduir a molts països europeus (a Alcoi, l’any 1821, uns 1550 camperols van assaltar la ciutat d’Alcoi i destruir 17 màquines de filar) va donar nom al moviment ludita que bàsicament s’oposava al progrés, primer en el ram del tèxtil i posteriorment a tota la revolució industrial.
En l’actualitat el neoludisme que va renéixer als EUA cap al 1990 és contrari a l’automatització, els ordinadors i les noves tecnologies.
El neoludisme demana aturar el desenvolupament del món tecnològic i d’alguna manera connecta amb una forma de vida com la que practiquen els amish i altres organitzacions d’aquest tipus que demanen un retorn a l’agricultura bàsica, sense cap tipus de progrés ni desenvolupament científic. Ja en el seu temps, el poeta Henry David Thoreau (1817-1862) i d’altres autors que proposaven un estil de vida natural, allunyat del progrés i de la civilització, encara que de forma pacífica i bucòlica.
La cara amarga, o mal entesa, d’aquest moviment la trobem en la figura de Ted Kacinsky –de fet aquí és on volia anar a parar– més conegut com a Unabomber, un nom que segur que recordaran de la dècada dels anys no-ranta, quan es va convertir en un personatge tristament famós als EUA per les bombes enviades a destinataris quasi escollits a l’atzar i que van matar 3 persones i ferir-ne 23. Al final, poc abans de la seva detenció, Unabomber va aconseguir publicar el seu manifest Industrial Society and Its Future al Washington Post, fet que seria determinant per a la seva detenció i posterior condemna a cadena perpètua.
Ted Kacinsky va ser un nen prodigi, avançat al seu temps, que en algun moment va torçar la seva carrera i es va convertir en un assassí. La seva història i la investigació policial que va portar a descobrir-lo, així com les circumstàncies del cas es poden veure ara en una de les millors sèries de televisió de la companyia Netflix, una sèrie, en qualsevol cas, originària de Discovery Chanel i dirigida per Greg Yaitanes.
El nom complet és Manhunt: the Unabomber. Primera temporada d’una sèrie que probablement continuarà presentant d’altres casos de cara al futur.
No els parlaré més d’Unabomber. Els vuit episodis de la sèrie mantenen una atenció constant. Entretenen, informen i permeten veure des de diferents angles, tant per part dels investigadors com del propi assassí, la complexitat de la nostra ment.