Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
paraula i vida

Les tres cares del cor

El cor de la mare és el que més s’assembla al de Déu
Actualitzada 18/02/2018 a les 06:40
Dimecres passat, dimecres de Cendra, va començar la quaresma, un temps per preparar el nostre cor de cara a la celebració de la Pasqua, el misteri de la passió, mort i resurrecció de Jesús.
Parlar de renovar el nostre cor em recorda un pensament de fra Lluís de Granada, mestre de la literatura clàssica espanyola. Parla de les tres cares del cor. Diu que la persona humana hauria de tenir un cor de jutge amb ella mateixa, un cor de mare amb els altres i un cor de fill amb Déu.
Pot ser un bon objectiu de cara a la quaresma perquè la realitat, moltes vegades, és diferent. Sovint tenim un cor de mare envers nosaltres mateixos, un cor de jutge envers els altres i de cara a Déu... el que vulgueu.
Un cor de jutge. Sovint sembla com si tots haguéssim nascut amb la vocació de jutges. Ens agrada judicar els altres, el que fan o deixen de fer, el que diuen o deixen de dir. Sovint els nostres judicis són feridors. Ens plau veure el costat negatiu dels altres.
Passar de jutge a mare. Aquest seria veritablement un gran canvi en el nostre cor. Les mares no judiquen els seus fills perquè els miren entranyablement. Elles ho comprenen tot perquè els estimen. Tenen una paciència infinita perquè esperen. El de la mare és el cor que més s’assembla al de Déu.
Si tinguéssim un cor de mare envers els altres, les relacions humanes serien comprensives i cordials, ens sentiríem segurs els uns dels altres, la convivència s’ompliria de llum.
Un cor de mare. Amb nosaltres mateixos som complaents i benèvols. Ens sembla que no fem res malament i en tot cas hauria estat una equivocació, no ho volien fer. Ens disculpem tot seguit a nosaltres mateixos. Algunes coses negatives que ens retreuen és perquè no ens coneixen prou. És el nostre temperament, la nostra manera de ser. No en tenim cap culpa.
Passar de mare a jutge. Ens caldria més exigència i rigor amb nosaltres mateixos. Escoltar més els altres i els seus judicis. Deixar-nos ajudar perquè no és fàcil judicar-nos amb imparcialitat.
Però sempre judicar-nos també amb amor. Cal saber valorar-nos i perdonar-nos a nosaltres mateixos quan calgui.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477