La nova Funció Pública

Aquests darrers dies, els mitjans de comunicació s’han omplert de declaracions al voltant de la proposta del projecte de llei de la Funció Pública. Notícies que venen dels diferents sectors de la societat, públics o privats, de partits polítics i dels propis sindicats.

Algunes d’aquestes notícies són les que m’empenyen a escriure aquest article ja que em demano si tots aquells que opinen han llegit detingudament la llei. Alguns podria entendre que no perquè aquesta llei encara no ha entrat a tràmit parlamentari. Altres, com els sindicats, entendria que sí que l’han llegida, ja que van haver d’elaborar l’informe de la comissió consultiva.

Conscient que alguns hem tingut accés al projecte de llei i contrastant-lo amb les declaracions llegides als diaris, m’adono que, una vegada més, hi ha un veritable intent de manipulació de la informació: aquesta arriba molt esbiaixada i, sovint, manca a la veritat, ja sigui per treure’n un rèdit polític, ja sigui per desgastar l’equip de govern i Demòcrates per Andorra en general, ja sigui per treure’s les puces del damunt. Em direu que això és el joc polític (potser sí) però no comparteixo que sigui a base de demagògia o de faltar a la veritat.

En primer lloc, m’agradaria fer unes consideracions amb relació a alguns punts que sembla que fomentin el desacord de tots els sindicats de l’administració pública envers la llei.

La llei de la Funció Pública s’aplica al cos general de treballadors públics, als cossos especials de l’administració pública i als comuns per les disposicions que preveu el projecte de llei. Pel que fa als cossos especials, les condicions de treball es regeixen supletòriament per aquesta llei en tot allò que no estigui expressament regulat per la llei de creació del cos especial i, pel que fa al personal del comú, per les seves pròpies ordinacions que regulen la gestió dels recursos humans. Per tant, queda clar que el projecte de llei de la Funció Pública fixa un marc general i, alhora, deixa una gran flexibilitat per desenvolupar la llei de la Funció Pública en lleis pròpies per concretar i contextualitzar les pròpies especificitats.

Pel que fa al tipus de relació, entenc que la proposta del projecte de llei en defineix molt més clarament cadascun: funcionaris, treballadors públics indefinits, treballadors públics interins i personal de relació especial.

El treballador públic indefinit substitueix l’agent de l’administració vigent en l’actualitat, equiparant-lo al funcionari quant a relació de caràcter estable, subjecte al dret administratiu per realitzar funcions de caràcter permanent de l’administració pública. S’exclou l’exclusivitat de la nacionalitat andorrana i l’exercici de l’autoritat reservada als funcionaris dels cossos especials.

El treballador públic interí desenvolupa una relació de caràcter temporal, subjecte al dret administratiu amb funcions equivalents als treballadors públics indefinits –recordo, de passada, que aquests requisits són els que va acordar la taula de treball que es va crear el 2010 i que tan sovint ens ha recordat el partit Socialdemocràcia i Progrés–. Pel que fa al neguit sobre l’exclusivitat, cal puntualitzar que el projecte de llei la preveu, només per a aquells treballadors públics interins que exerceixen jornada completa per tot un any de treball (13 mensualitats més vacances remunerades), amb la finalitat, i a demanda dels mateixos treballadors públics indefinits, de ser justos i equitatius.

Comparteixo la necessitat de desenvolupar la carrera professional horitzontal així com la gestió de l’acompliment: dues maneres per valoritzar la feina d’un treballador públic, d’incrementar la motivació, la productivitat, l’eficiència i, alhora, garantir una millor sostenibilitat de la Funció Pública tot assegurant una professionalització del treballador públic. La llei fixa el marc, que entenem que s’haurà de desenvolupar via la llei de cos especial o via reglament –recordo que el Govern ha obert una porta de diàleg amb els treballadors de la Funció Pública per poder-los negociar–.

La lectura de la proposta del pas de triennis a quinquennis no es pot fer de forma aïllada, sinó que cal emmarcar-la dins el conjunt de la carrera professional i de la gestió de l’acompliment. El ministeri de la Funció Pública ha donat compte de l’informe econòmic a tots els treballadors interessats de l’administració. Aquest informe reflecteix que la suma del quinquenni, més la carrera professional horitzontal, més l’avaluació de l’acompliment és superior a l’impacte del trienni. La pèrdua econòmica, però, es faria evident en els casos següents:

–El treballador situat a la franja baixa i que s’ha vist afectat per la congelació del GAdA i de l’IPC durant aquests darrers 10 anys. En aquest cas el ministeri de la Funció Pública està treballant amb un informe econòmic per trobar solucions.

–El treballador que ha arribat a la franja màxima de la seva carrera professional i només pot créixer via la carrera professional vertical, més l’avaluació de l’acompliment no acumulable, més l’IPC. En aquest cas, el Govern ja ha avançat algunes mesures per evitar l’estancament.

–El treballador que renuncia a la seva carrera professional horitzontal i obté un nota de zero a l’avaluació de l’acompliment. En aquest cas, ja n’hi hauria per llogar-hi cadires, si, a més a més, el Govern l’hagués de premiar amb un increment del sou!

Entenc i comparteixo que els treballadors reivindiquin els seus drets laborals i que cal cercar algunes solucions per a aquells treballadors que tenen més a perdre. També entendria que ho fessin amb la justa mesura i amb coneixement de causa i no simplement per les formes o el que m’han dit.

Pel que fa a les declaracions dels diferents partits polítics, és clar que quan un no governa és fàcil fugir de les responsabilitats polítiques per les quals, també, ha estat elegit.

La sorpresa més gran és quan llegeixo que Liberals d’Andorra donarà suport a la vaga i demanarà responsabilitats al Govern de DA. Senyors liberals: només els voldria recordar que si l’administració pública es troba en una situació de difícil sostenibilitat és perquè vostès van crear l’estructura imperfecta durant els anys que van governar. I com a exemple només posaré damunt la taula la implementació d’una gestió de l’acompliment consolidable que, en el seu dia, alguns sindicats ja havien denunciat d’insostenible, però, és clar, quan les vaques van grasses... tant li fa!

Doncs, pocs anys després, es va donar la necessitat, amb l’arribada de la crisi, de congelar la gestió de l’acompliment i la consegüent retallada de sous per manca de creixement professional i d’increment de l’IPC durant deu anys. Per tant, senyors liberals, no vulguin amagar el cap sota l’ala i fugir de les seves responsabilitats en relació amb la viabilitat i sostenibilitat del sistema perquè en són els primers responsables.

Faré referència, també, a la taula de treball del 2010, que contínuament anomena el partit Socialdemocràcia i Progrés (i que, dit de passada, tot eren declaracions d’intencions però sense cap estudi de viabilitat ni de sostenibilitat. Amb això, tant ells com el PS ja ens hi tenen acostumats: la carta als Reis!). Tot i així, la proposta del projecte de llei del Govern inclou una bona part de les propostes recollides en aquella taula, amb l’afegit dels estudis econòmics per fer sostenible la gestió pública (gestió de l’acompliment, carrera professional, mobilitat, pla de jubilació amb la consegüent aportació econòmica anual del Govern per garantir-ne el fons) i, que sigui dit també, que cap Govern l’havia aprovisionat anticipadament.

Per tant, quan sento dir pels socialdemòcrates que és una veritable retallada dels drets dels treballadors públics, em costa entendre el criteri. Nosaltres entenem que es tracta d’una reorganització del model, justament per continuar garantint aquests drets laborals i alhora assegurar la sostenibilitat del sistema.

Però, és clar, mentre uns ens esforcem per garantir la viabilitat i la sostenibilitat de l’administració pública, altres ho aprofiten per fer campanya electoral, sigui quin sigui el preu que hagi de pagar el país, amb la simple finalitat “d’arreplegar vots”, com dirien els nostres pares i padrins.

*Meritxell Palmitjavila, Consellera general de Demòcrates per Andorra