Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Cal baixar dels núvols i pensar

Si algú creu que 'The Cloud' mourà visitants com la Torre Eiffel atrau a París, val més que s’ho repensi abans de començar a fer fonaments i lligar bastides amunt
Actualitzada 09/02/2018 a les 21:28
A meitat gener, concretament el dia 19, a la ciutat de Longyan, a la província costanera de Fujian, els xinesos van construir una estació de tren en 9 hores comptades. Una flamant estació que substituïa una d’existent i que va funcionar fins nou hores abans d’estrenar la nova. El propòsit era fer-ho en tan poc temps per tal que els trens haguessin d’aturar-se només unes hores degut a les obres, ja que l’estació de Nanlong és un punt de connexió de les línies Ganlong, Ganruilong i Zhanglong, és a dir, un important nus de comunicació ferroviària d’una ciutat que té una mica més dels habitants de Barcelona, comparació que resulta anecdòtica tenint en compte les dimensions geogràfiques i de població de la Xina. El fet és que en 9 hores, 1.500 treballadors van fer possible el nou edifici, amb els rails del tren i totes les instal·lacions completes i a punt per funcionar de seguida. Per treure’ns el barret!
Això passava a la Xina, mentre aquí a Andorra s’acabaven de perfilar els números del que pujarà la licitació per a construir l’edifici The Cloud, que havia d’estar construït, com es va dir l’any 2014, en presentar el projecte de l’edifici de vidre que semblarà un núvol, aquest 2018 que acabem d’estrenar. Amb l’anunci fet abans-d’ahir pel Govern, ja sabem que ara es posa el termini d’execució de l’obra per a finals del 2020, un parell d’anys als quals, anant bé les coses, caldrà afegir-ne potser un parell més, per allò dels imprevistos, replantejaments, etc. El que sí se sap segur és la quantitat de diners del preu de licitació de l’obra: 39 milions d’euros, vuit més dels 31 comptats inicialment. Això sí, diuen des del Govern: “aquesta quantitat és inamovible, ho volem claus en mà”, quedant-se ben tranquils perquè el pressupost tancat sembla que doni seguretat. M’imagino, tornant a l’obra de l’estació de la Xina construïda en 9 hores, la sensació que devien tenir els governants responsables de l’obra, quan se’ls va dir que en 9 hores la tindrien a punt. Sensació de seguretat, però amb aquell rau rau de si tot anirà bé. I m’imagino la tranquil·litat que el Govern d’Andorra deu sentir en desencallar l’obra del The Cloud i treure-la a licitació cofois i contents, perquè això de “claus en mà”, acostumats a haver d’injectar diners en la majoria d’obres executades, és com una garantia que el The Cloud anirà bé. Santa il·lusió!
Santa il·lusió!, perquè la importància del projecte d’aquest edifici singular, novedós, no rau pas en la construcció en si, sinó en l’ús que caldrà donar-li. De tota l’anunciada instal·lació en els seus pisos d’empreses dedicades a tecnologies d’alta volada, d’atracció de potencial humà i econòmic, ja no en queda res. Es parla d’una terrassa panoràmica, d’un restaurant amb possibilitat de fer-hi espectacles i de comerços punters en tecnologia. Si això algú creu que servirà per amortitzar en 30 anys, com es diu, la inversió de diner públic i mourà visitants com la Torre Eiffel atrau a París, val més que s’ho repensi abans de començar a fer els fonaments i lligar bastides amunt. Que baixi dels núvols i pensi una mica tocant de peus a terra, sospesant bé on pot portar la construcció del The Cloud. Que pensi si pot ser un fracàs. Que pensi si cal plantar un edifici en un indret voltat d’edificis diguem-ne normals. Que pensi si la finalitat última, que és la turística, que vinguin visitants a Andorra, justifica una inversió de tant diner públic en una obra més capriciosa que necessària. Que pensi si els atractius que busquen i volen els turistes no són altres, més lligats a l’entorn natural d’un país de muntanya que no pas a ofertes que poden trobar-se a les sorolloses i asfixiants grans ciutats. Que pensi i que repensi, si és que abans ja s’hi ha pensat, en la viabilitat econòmica, per suposat, però també en la viabilitat social, en la qualitat de vida dels veïns que ja hi viuen, que és i hauria de ser la primera prioritat de qualsevol obra o iniciativa pública.
  • #3 L'HAS CLAVAT 2
    (10/02/18 15:47)

    Fidel retrat de la nostra mediocritat patològica.  Tant de governants, com dels tècnics d'administracions que en redacten els plecs de bases i en gestionen els contractes. En aquest context, bona part dels enginyers i arquitectes, s'han adaptat a la llei del mínim esforç amb el màxim benefici, limitant-se a delinear el que els hi demana el client, fent per manera que el ministre/cònsol de torn, pugui realitzar-se satisfent la seva vocació frustrada (enginyer/arquitecte).

    Respondre
  • #2 L'HAS CLAVAT 1
    (10/02/18 13:50)

    Exemple nacional: les infraestructures de FHASA (túnels pels canals de Ràmio i Ransol, preses als rius i estanys, més la central hidroelèctrica) es van construir en només 4 anys (1930-1934).  Hom pot constatar com una obra tècnicament insignificant comparativament amb lo que avui dia és FEDA, la rotonda del toll de l'olla (sortint d'Escaldes direcció a la Massana), fou adjudicada al maig de 2009, havia de durar 20 mesos (gener 2011), i va durar més de 5 anys (al desembre 2014, segons BOPA encara s'estava adjudicant complements de contracte), això sense entrar en les diverses revisions de preus, més imprevistos.  Cúmul de despropòsits sense l'assumpció de la més mínima responsabilitat per part dels gestors, total per una obra que únicament ten utilitat potencial per a l'especulació urbanística.  Nota bene: el modus operandi ha transitat amb aquesta rotonda per governs de tots els colors (Pintat, Bartumeu i Martí).  Sense exigència de responsabilitats, no tenim futur.

    Respondre
  • #1 Rbidú dibond
    (10/02/18 09:05)

    No podria estar més en acord, Jordi! Seguint el teu anàlisi, sense necessitat de fullejar la premsa, google o d'anar a la Xina (per la meva butxaca queda molt i molt lluny fins i tot si em regalessin travel' xecs no-caducats) només cal baixar amb el clípol a Barna i veure que els nostres veïns pixapins també s'han apuntat a la moda de construir “il·lusions”. Què em dius de l'horrible penis il·luminat, la torre Agbar de Jean Nouvel?. Una burda còpia de l'elegant, esvelta i sostenible torre Gherkin de la city de Londres (coneguda també la Swiss Re perquè va ser la seu de la que diuen que és una de les companyies reasseguradores més importants del món). Molt tristament, els andorrans no som els únics en voler construir edificis icònics, però buits i ruïnosos per definir el país o la capital i atraure turistes o inversors. Hem perdut el nord i la brúixola i naveguem malcopiant el que fan els pixapins o el primer que passa. Un llast més que pagaran els nostres fills i generacions venidores.

    Respondre
3
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477