Les set claus

Respecte

Cal que el diàleg sigui la frontera entre el respecte i l’estupidesa

Creat:

Actualitzat:

Sembla mentida però costa no parlar de política, de vagues, d’impostos i d’actualitat. Avui ho intentaré. Intentaré parlar de respecte i de diàleg.

No és gens fàcil. Sembla que ens hem d’aïllar dels comentaris de la gent que ens envolta, dels diaris i dels telenotícies. Vivim immersos en multitud de problemes, els nostres i els de la resta de la societat, i difícilment podrem sobreviure si no desconnectem.

He dit desconnectar de manera intencionada, ja que cada vegada més estem endollats al món per les xarxes socials, i crec sincerament que ens hem de reunir, mirar a la cara, parlar i discutir.

Cal desconnectar i discutir, però sobretot des del diàleg i el respecte. Dialogar significa parlar amb un interlocutor alternant els torns de paraula i, per tant, parlant i escoltant. És imprescindible, per tant, conversar i debatre.

Expressar-nos i deixar expressar-se els que no opinen com nosaltres. Escoltar i rebatre opinions contràries ens enriqueix. Del tot lligat al diàleg hi ha el respecte, tractar amb consideració les persones. Probablement el diàleg sigui la frontera entre el respecte i l’estupidesa.

Quan a un nen se li inculca que les persones són totes diferents, i que ser diferent és precisament normal, sense establir ni condicionar que un comportament sigui pitjor o millor, creix més relaxat, més obert i sense prejudicis ridículs. Aquests principis haurien de formar part d’una assignatura de l’escola tan important com les matemàtiques.

El respecte és anar més enllà de la tolerància, ja que, per molt que siguin paraules sinònimes, la tolerància significa simplement acceptar l’existència d’alguna cosa diferent, mentre que el respecte comporta la comprensió i, per tant, respectar esfondra fronteres i canvia realitats.

I sí, hi ha coses que no entenem, però no cal entendre-ho tot per poder respectar.

tracking