Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Les set claus

Perseguits i assassinats

Hi va haver una època en què ser disca­pacitat era considerat un càstig de Déu
Actualitzada 01/02/2018 a les 21:30
Al llarg de la història, les persones amb discapacitat han patit múltiples maneres de discriminació. A la prehistòria les tribus abandonaven les persones amb discapacitat per tal que la ciutat es pogués desplaçar sense cap obstacle ni impediment, l’edat antiga es caracteritzava per la força física, per tant, les persones que tenien alguna deformació eren considerades pos- seïdes o invisibles. Els massai directament els as­sassinaven; els chagga de l’Àfrica oriental els utilitzaven per espantar el dimoni; a Grècia, degut al culte per la bellesa i la perfecció física, les persones amb discapacitat eren expulsades de la ciutat o bé exterminades (les llençaven des d’una muntanya). A Àsia, Índia i Egipte aquestes persones eren abandonades als deserts, als boscos o a les selves. Els hebreus, en canvi, van donar un tracte diferent a les persones amb discapacitat i el judaisme va convertir en dret la seva atenció. Aquests van crear centres anomenats nosoríomos on oferien menjar, sostre i ajuda espiritual.
En aquesta època l’infanticidi en relació als infants amb deficiències era normal. L’Església, tot i que considerava que les persones amb discapacitat eren sobrenaturals, va prohibir aquests assassinats però per contra realitzava exorcismes per intentar curar-les. A l’edat moderna es va començar a veure un petit canvi en la societat, ja que es reconeixia una actitud de responsabilitat envers les persones amb discapacitat. A la Revolució Industrial es va considerar que eren responsabilitat de tothom i a no veure’ls com a ciutadans diferents. Va ser al segle XIX que es va començar a investigar sobre l’origen de les diverses discapacitats i ja al segle XX hi va haver una millora notable gràcies als avenços científics, mèdics i educatius. La rehabilitació professional va sorgir quan diversos soldats van patir seqüeles físiques i mentals degut als conflictes bèl·lics.
  • #1 Postureo solidari
    (02/02/18 13:43)

    En realitat no som tan solidaris, és pur postureo per quedar bé .... les persones amb síndrome de Down no reben ni petons ni flors ni abraçades pels carrers, sobretot perquè la immensa majoria ni tan sols arriba a trepitjar-les, ja que són avortades abans de néixer...Peró aixó sembla que no és assessinat. Si us plau, deixem d'exhibir d'una manera tan obscena la falsa solidaritat amb aquells als quals, en la pràctica, estem exterminant.

    Respondre
1
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477