La mala decisió de fer pujar el preu del clípol

Llegeixo amb estupefacció que agafar el clípol d’Encamp a Escaldes passarà a costar d’1,80 a 1,85 euros. I que agafar-ne dos per anar, per exemple, de la Massana a Santa Coloma, 3,35. El Govern va anunciar dimecres que, aquest any, les tarifes del transport col·lectiu s’incrementaran una mitjana de gairebé un 1,80%. Pujar el preu del bitllet que de per si ja és molt car és una mala notícia per dues raons principals.

Unes tarifes assequibles fomenten l’ús del bus i poden fer que molts ciutadans acabin deixant el vehicle particular al garatge. O com a mínim en alguns dels desplaçaments. Els efectes beneficiosos són ben evidents: unes carreteres menys congestionades i amb menys embussos, menys necessitat de places de pàrquing a les parròquies centrals, menys pol·lució, menys accidents i destinaríem menys diners a manteniment de carreteres.

Val a dir que per mantenir preus atractius cal que Govern passi a sufragar una part major del preu del bitllet, destinant-hi una partida pressupostària més gran. I aquest és un pas necessari per aconseguir uns objectius bàsics de sostenibilitat i de mobilitat.

La segona mala notícia fa referència al fet que el públic que normalment utilitza el transport col·lectiu és un sector de la població que no disposa de cotxe i que, per tant, utilitza el clípol com un servei bàsic. I, com a tal, cal anar amb molta cura a l’hora d’incrementar el seu preu, ja que impacta de manera directíssima a les butxaques més sensibles. Contrasta la decisió injusta del Govern de DA d’apujar els bitllets de busos i de taxis i, en canvi, donar subvencions directes a la compra d’automòbils elèctrics sense tenir en cap moment en compte el poder adquisitiu del comprador.

I encara que potser les macroxifres econòmiques indiquen millores, aquestes clarament no afecten tots els estrats de la població i, per tant, no és el moment de pujades de tarifes en certs serveis. Quan un Govern té un ideari clar, és a dir, unes idees clares, es nota en totes les seves accions. Quan un govern en un mateix tema actua sense un rumb establert, també es nota perquè les seves accions són erràtiques. El segon cas és el que s’aplica a DA amb relació a les polítiques de sostenibilitat ambiental i de mobilitat. Lamentable.