Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Taxi!

Vull fer la meva quan a mi em convé, sense estar pendent d’horaris
Actualitzada 01/02/2018 a les 06:42
Ja us vaig dir fa quinze dies que el cotxe m’havia fet figa. Doncs encara estem igual: ell continua calentó al taller, en Xavi em fa passar amb cançons i jo he de menester anar amunt i avall. Pel que m’expliquen, aquesta és una altra de les especificitats del país: les peces dels cotxes s’han de portar d’aneu a saber on i, és clar, ja se sap, el qui espera es desespera i tal dia farà un any. Molt educadament, és una manera d’anar marejant la perdiu i el personal... i no te m’empre­nyis que, si ho fas, encara t’allargaré més el termini.
Vaja, que, com deia aquell, d’un gran mal en surt un gran bé. I tot i ser d’aquelles persones que vull fer la meva quan a mi em convé, sense estar pendent d’horaris ni de ningú altre, aquests dies, si us plau per força, m’he hagut d’empassar la mala llet i he tingut la necessitat de confiar en els serveis de transport públic. I me n’he dut una bona sorpresa: funcionen prou bé. Les línies i els horaris d’autobús són molt seriosos i puntuals, tant els del servei interurbà com els de l’autocar que mena a la Seu d’Urgell. I els preus són assequibles. Amb tot, no em puc estar de fer-hi dues crítiques: als qui tenim els genolls fotuts ens costa Déu i ajut baixar i pujar l’esglaó més proper a terra i els qui tenim el cul gros quedem entrebancats al passadís central.
Pel que fa als taxis, m’han quedat demostrades dues coses: a) si els necessites fora de l’àrea Andorra-Escaldes, ja et pots calçar de paciència, i b) a segons quines hores, la flota és escassa. D’altra banda, he de dir que l’excepció (que hi és) ha confirmat la regla: la professionalitat dels conductors és d’agrair i ara que ja pràcticament els conec a tots sé que tenen bona conversa i que són els primers a pagar les conseqüències del desori que representa la circulació al nostre país.
Però allò que m’està tornant boja és el vici de fer números: entre llogar un cotxe els primers dies perquè havia d’anar a l’Empordà, el que em fotran al taller, les hores perdudes i els viatges en busos i taxis amunt i avall, no sé pas si aquest mes faré calaix. Això sí, he certificat el que deia el mestre Ramon Barnils quan li preguntaven quin era l’últim llibre que havia llegit: “Per llibres, els taxis.”
  • #1 Discapacitat
    (01/02/18 07:39)

    Cal que algú tingui una miqueta de pupeta a la cameta perquè pugui viurà de primera ma el que les persones amb discapacitat patim dia si i dia també, benvinguda Sra.Roser al nostre món i al nostre dia a dia!

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477