Creat:

Actualitzat:

Entrem de ple en les temporades musicals. Diferents estils i filosofies que ens conviden a deixar-nos temptar per Euterpe i gaudir de les múltiples propostes programades. Si ara fa uns dies s’inaugurava la temporada a l’Auditori, amb un grup de músics del país, dijous ho farà la primera de les propostes de la 24a edició de la Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella MoraBanc. Una temporada que torna a donar-li pes a la clàssica amb grans espectacles, que de vegades tinc la sensació que no valorem prou. Es fa estrany, encara ara, quan sembla que es va consolidant la cultura musical a casa nostra, que costi tan poc omplir l’espai per escoltar els –magnífics– Estopa i tinguis la sala mig plena amb d’altres grans solistes que desperten passions a la resta del planeta. Andorra encara és diferent per algunes coses. Més enllà que alguns creguin que a la clàssica costa d’entrar-hi, crec que la tasca dels programadors ha d’anar una mica més enllà de voler agradar tothom i arriscar-se a oferir-nos coses especials, malgrat el risc que implica. Això sí, nosaltres com a espectadors també hem de ser capaços de donar-los-hi un vot de confiança, que per alguna cosa en saben més i ens poden fer descobrir coses noves. Per veure i escoltar el de sempre, ja tenim altres recursos, que mai superaran aquell sentiment de meravella que tots hem sentit en alguna ocasió quan descobreixes allò improbable. El prodigi de l’art, perquè sí, quan és de veritat. La cultura, com la xocolata, és un dels grans motors per viure. Com la xocolata d’Amélie Nothomb, si més no.

tracking