Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
No hay generación perdida. Hay gente que critica sin empatía. Hay gente que no se mira al espejo y que no se da cuenta de su estética o de los valores que la acompañan. Hay gente que se dedica a dar lecciones sin conocer ni un ápice del tema.
Sí, los niños de ahora no son los de antes.
Sí, los padres de ahora no son los de antes.
Sí, las madres de ahora no son las de antes.
Sí, la cultura y analfabetismo audiovisual de ahora no son las de antes. Tampoco son los de antes los derechos de las mujeres, la tasa de paro, los tipos de puestos de trabajo, la estructura de las familias, el acceso a la información, las relaciones sociales reales y virtuales, la literatura, la innovación, la creatividad, el lenguaje... Es muy fácil provocar el vértigo social desde el teclado de un ordenador sin echar un vistazo global a todas las numerosas variables que han provocado que nos encontremos en estos momentos de crisis cultural de niños y, sobre todo, de adultos. Leed a U. Eco. Él lo explica mejor.
Roger va dir..
catastrofista
aucrepuscularº va dir..
Optimista popular
Generació perduda va dir..
Pessimista literaria
Estem al final d'una civilització, la història és cíclica, només una guerra posarà fi al caos social que tenim.
Respondre
Pues claro. Continuem.Rebufa portem més de 3 nòvios i 1 xicota (sols una fase). Els dos primers de la
"bandelierure" el tercer un mil:lenial. Aquella nena que ja va sortir amb el crit a la boca resulta que en la seva pre maduresa fa passar per casa a possibles parelles estables, compte i vigila no
t'encarinyos per què passen i s'intercanvien com els cromos al pati de l'escola.I els estudis?, una mica com la resta res vocacional fins que la deriva arriba a l'últim i veritable final de l'etapa de gallines lloques, ho saben ho noten i llavors tremolen per què la vida de veritat,el primer vol en solitari quasi és una empenta.I dubtes (una vegada més) l'he preparada per a aquest món boig que ni jo aquestes alçades sé com funciona?. Sí, companya. Tota la preocupació va valdre la pena, sobretot per què en el seu primer fracàs va aixecar el cap, amb rinxols daurats amb aquella aurèola que et sona tant . Podeu estar tranquils. Finalment ni helicòpters ni ambulàncies, esteu aquí sols per acompanyar-los.
Totalment d'acord amb la exposión del problema, els nens d'avui són els homes i dones de mañana.L'advenimient d'una generació perduda, que intenten donar un sentit al buit còsmic que experimenten en les seves vides, per sortir del intolerable avorriment d'una vida sense ideals, sumida en la nàusea, en el consum compulsiu, en l'absur, mostra de la degradació que ha patit la «llibertat i el progrés» dels temps democràtics, afeblida a més per un consumisme narcisista i hedonista juntament amb un apocalíptic i embrutidor rentat de cervell dels mitjans de comunicació.
Respondre
Tot comença aquell dia en què escoltes un batec taquicarditzat . Mentres la teva parella o l'acompanyant de rigor diu veure una tita quan resulta ser un braç en l'ecografia de la primera setmana (esglai de rigor). Continua amb l'expulsió amb la sorollosa caiguda d'una barreja de mocs gegants i cubell d'aigua, en el millor dels casos de l'esforç no ha caigut cap femta. Sorpresa!, la carona que s'apropa arrugada, blavosa i plorant és nena,i apunta maneres.
Primeres hores:PÀNIC; visites de sogres, amics,familiars (que no és el mateix que les sogres). Tothom pendent de les vostres capacitats "innates" sobre la maternitat/paternitat.Hay que joderse!.
Fem un salt temporal. Toca l'aprenentatge, mentres tu encara dubtes de si sucar el pa al plat li indiques a la teva filla com ser un ésser humà civilitzat i social (vull fer un record especial a la mare del Trump).
La Pava. Quan ja creies que tot estava encarrilat, arriba l'atac sorpresa de les hormones. Aquella nena de cabell arrissat ros, t'odia. Estupor, dubtes d'on vas fallar en quin moment, la culpa és del pare o meva?.I arriba el GRAN moment d'engegar-la (en el millor dels casos) a estudiar ben lluny, Barcelona? Millor Tolouse!.(esglai de rigor i crit de victòria). Curiosament el primer any passa de l'odi a l'enyorança, recorda els teus macarrons, critica compulsivament la higiene dels seus companys de pis mentre li recordes que la roba blanca millor netejar-la a 90 graus i les calces a part a mà. Potser res està perdut, el que has intentat inculcar durant els primers anys a foc ha quallat.
1part.
Marta va dir..No hay generación perdida. Hay gente que critica sin empatía. Hay gente que no se mira al espejo y que no se da cuenta de su estética o de los valores que la acompañan. Hay gente que se dedica a dar lecciones sin conocer ni un ápice del tema.
RespondreSí, los niños de ahora no son los de antes.
Sí, los padres de ahora no son los de antes.
Sí, las madres de ahora no son las de antes.
Sí, la cultura y analfabetismo audiovisual de ahora no son las de antes. Tampoco son los de antes los derechos de las mujeres, la tasa de paro, los tipos de puestos de trabajo, la estructura de las familias, el acceso a la información, las relaciones sociales reales y virtuales, la literatura, la innovación, la creatividad, el lenguaje... Es muy fácil provocar el vértigo social desde el teclado de un ordenador sin echar un vistazo global a todas las numerosas variables que han provocado que nos encontremos en estos momentos de crisis cultural de niños y, sobre todo, de adultos. Leed a U. Eco. Él lo explica mejor.
Bé la feina dels articulistes és aquesta de crear certa remor per poder analitzar tots plegats si és un problema el que comenta o no. Noto certa coïssor en les teves paraules. Encara que estàs si ho he entès bé d'acord amb la línia de l'opinió.