Després d’un examen a consciència del pacient, l’equip mèdic de la Casa Blanca afirma que Donald Trump gaudeix d’una salut excel·lent, incloses les seves capacitats cognitives. No és habitual que les revisions mèdiques a què se sotmeten anualment els presidents dels Estats Units incloguin proves sobre salut mental, però en aquest cas ha estat el propi Trump qui ho ha demanat després que no hagi aconseguit aturar la publicació del llibre Fire and Fury, on l’autor, el periodista Michael Wolff, resumeix el primer any de mandat del president i planteja greus dubtes sobre la seva estabilitat mental. Com a potencial damnificat per la seva política internacional, voldria poder demanar una segona opinió, perquè no em tranquil·litza gens la informació que s’ha fet pública. I encara menys quan et poses a pensar que a l’altra banda del guinyol hi ha algú que també deu tenir un equip de metges de molt prestigi disposat a certificar que és un home d’allò més assenyat. Però no ho deuen ser tant, ni l’un ni l’altre, quan fa quatre dies es creuaven piulades sobre la mida dels respectius botons nuclears; i quan el títol del llibre de Wolff remet precisament a l’amenaça que Trump va adreçar fa poques setmanes al president de Corea del Nord si no deixava de jugar amb coets carregats amb caps nuclears. Diria que des que es va llançar la bomba atòmica sobre Hiroshima que no hi havia hagut al món tant de poder concentrat sota l’arbitrarietat de dos homes amb tan poc senderi. Si hi sobrevivim, caldrà replantejar-nos moltes coses, començant, a poder ser, per la manera com es trien els qui han de prendre decisions que, poc o molt, ens afecten a tots.