Gener

Som a la setmana dels barbuts. Dels barbuts, no dels hipsters. Cal tenir uns anys per fer-ne la distinció. Avui Sant Antoni Abat n’és un bon representant. Aquesta setmana era tot un mantra quan era petit, situada al mig del gener. “Gener, el més vertader, perquè és el primer.” La porta, en llatí la janua, del déu romà Janus, el protector de l’entrada i la sortida de tota classe de portes i d’inicis. D’aquí el nom de Janus (Januarius, gener) al primer mes de l’any solar. Janus apareix sempre representat amb dues cares: una mirant endavant, cap al futur, i l’altra enrere, cap al passat. Com Antoni Fiter i Rossell quan, escrivint el Manual Digest, deia als andorrans que miressin el futur sense perdre de vista el passat.

Com cada any aquest gener torna a ser la porta, l’entrada a mirar amb cara de barbamec la realitat, la mateixa realitat que, amb barba, miràvem l’any passat. És el trànsit, el pont. Les dues cares. El do de veure alhora el passat i el futur per poder així decidir sobre el present. Avui, 17 de gener, val especialment per a Catalunya, una Catalunya binària, on s’ha de continuar convivint en la diferència, lligar curtes les emocions en el legítim sentiment de pertinença i reconstruir ara la concòrdia. I, com demana l’Antoni Puigvert, sense fomentar la impietat. Defensor sempre del consens, mai no he cregut en vies unilaterals i –crec– és prudent per tirar-se a la piscina que hi hagi aigua suficient.

Molta atenció també enguany a la gran piscina europea. Ens hi va la vida. L’arquitecte Macron, des de la seva conferència a la Sorbona el passat setembre, esbomba per tot arreu i amb raó que cal refundar-la: “Europa és massa dèbil, massa lenta i massa ineficaç.” Només una reforma institucional que millori la qualitat democràtica i l’eficàcia i una millor integració social frenaran el populisme i l’euroescepticisme creixents. Hi ajudarà i molt –si acaba bé– el futur govern de Grosse Koalition (gran coalició), la nova GroKo alemanya. Si guanya finalment aquell “Das erste Land, die nächste Partei” (primer el país, després el partit) de Willy Brandt, pot obrir-se ara la porta a una UE més propera, que progressi en la integració econòmica i que aposti per polítiques més socials.