Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La seca, la meca i...

Tecnologia

Actualitzada 15/01/2018 a les 06:54
Fa molts anys, al tornar d’un enregistrament per a una incipient ATV, el convidat, un padrí entra-nyable, ens va demanar si després de fer-li l’entrevista anàvem a positivar la pel·lícula abans d’emetre-la als informatius. Avui soc jo qui corre darrere una tecnologia que es fa vella d’un any a l’altre. Li intento explicar a la meva filla que quan era petita no hi havia fax, i em mira amb cara de no entendre, res: què és un fax, mama? –diu. I m’adono que ja no existeixen! La feina de periodista, com tantes altres, ha canviat tant els últims anys que davant els mil·lennials et sents sovint encalçada per un ritme trepidant que t’obliga a canviar de format constantment sense permetre massa temps per pensar què era allò que volies dir realment. Vivim en bombolles confortables, en què anem confeccionant una realitat a mida en la qual bloquem els trolls, però també tots aquells amb qui no t’hi avens, o amb qui no creus que tinguis res a dir-te. Tots aquells per a qui, la seva realitat, és simplement paral·lela, perquè l’existenzmaximum ja les té aquestes coses: la bombolla és teva, és calentona i còmoda, però té poc a veure amb la realitat. Ens en riem d’aquells padrins que no havien sortit mai de la parròquia, i nosaltres anem a l’altra punta del món per veure només allò que volem veure o ens fan veure els –gens innocents- algoritmes. Tampoc no sembla que la nostra ment s’hagi tornat gaire plàstica. La nostra agilitat es limita a teclejar amb el polze mentre conduïm, caminem o fins i tot, mentre parlem amb els altres. Cada cop som més intensos, però també més superficials.
  • #7 senyor DIARI ANDORRA
    (15/01/18 16:01)

    Ho veig i pujo l'aposta. Atenció senyor diari Andorra. Llibre amb les millors opinions dels vostres escriptors i periodistes+comentaris.

    Respondre
  • #6 Clara
    (15/01/18 13:26)

    Un dia hauràs d'agrupar tots els teus articles d'opinió en un llibre... tens la capacitat de posar paraules a moltes de les coses que penso. Gràcies Noemí!

    Respondre
  • #5 maradona
    (15/01/18 12:20)

    rosa va dir..
    Això mateix te la passo a tu!.
    El cas es que estic molt identificat amb el que diu la aucrepuscular.Converses planes sense sentit en ascensors? mil.Converses que mantidré guardades en un cofret del tressor? poques.Missatges inútils pel wassap?també a hores d'ara milers fins i tot de mal entessos per allò de no veuren's les cares tal i com diu l'au?també.

    Respondre
  • #4 rosa
    (15/01/18 12:12)

  • #3 maradona
    (15/01/18 12:07)

    Tinc ganes de regatejar l'opinió i fer gol!, però després dels comentaris... Millor faig una pesada.

    Respondre
  • #2 rosa
    (15/01/18 11:52)

    M'encanta l'opinió d'avui i em sorprèn la qualitat del primer comentari.

    Respondre
  • #1 aucrepuscularº
    (15/01/18 07:57)

    He mantingut converses molt estranyes a la meva vida. Poser són coses de la meva feina o potser és que d'alguna manera les atrec. Recordo una d'aquelles d'ascensor, operat del genoll coixejava com el veí del 3-A. Entre aquelles paraules plenes de cordialitat, superficials tot just que el coix de tota la vida passés la porta va dir un educat "que et recuperis!" el que jo vaig contestar també amb un perfecte català "i tu també!". Just quan es va tancar hermèticament la porta i continuava el traqueteig cap al 4 vaig adonar-me del terrible error.
    Això no és tot, recordo perfectament una altra conversa. Va ser intensa, íntima entre dos desconeguts en un plató de televisió on l'ambient i l'escena principal estava il·luminada i la resta en un clarobscur. Potser l'ambient va ajudar. Ens vàrem presentar i d'alguna manera vàrem establir una connexió, fluïda, veritable i temporal. Aquella confessió mútua va tenir al cap dels anys valors i pes diferents entre els dos protagonistes. Per mi aquest record ha assolit l'etiqueta d'eternitat.
    Però com he dit abans, potser per coses de la feina estic acostumat a converses de to transcendental l'espai entre la vida i la mort fa sortir el poeta, el poruc o el geni que un té a dins. Amb la tecnologia sols hem introduït un mitjà més per comunicar-nos. Un creu erròniament que l'absència corporal permet ser més autèntic, per què no ha d'enfrontar la mirada de l'altre. Per això un cau en la superficialitat de felicitar el Nadal via wassap amb un poema, text o emoticona de manera prefabricada. Sí, cert les relacions s'enrareixen amb les noves tecnologies,pels antics usuaris és una constant batalla. Però jo em mantinc en la línia, ferm encara que em puguin malinterpretar i pensar que sóc el rarito de classe. L'autenticitat sempre té un alo de bipolaritat,quasi de vegades tinc la necessitat de comportar-me de manera socialment normalitzat.

    Respondre
7
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477