Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

De la celebració de Sant Antoni a Canillo

La primera vianda popular es va fer a la parròquia l’any 1979, a la plaça de Montaup
Actualitzada 15/01/2018 a les 06:53
    Denisa Font
El 17 de gener és la festa de Sant Antoni Abat, patró dels animals, també anomenat Antoni del porquet o Antoni dels rucs.
Fins a mitjans del segle passat, on a Andorra quasi totes les cases feien de pagès, Sant Antoni era festa de precepte. No hi havia escola i es feien moltes celebracions, i a la majoria de les cases hi havia algun Antoni, Ton, Tonet o Antònia.
A Canillo, al matí se celebrava missa a l’església parroquial, a l’altar de Sant Antoni.
Els feligresos assitien a la missa i cada casa hi portava un ciri (prop de 50 cremaven durant la missa) per demanar protecció per als seus animals. Al final de la missa es cantaven els goigs. Sortint de missa, el mossèn i els escolans passaven per totes les corts del poble per beneir el bestiar. I a la tarda es feien els Encants, una tradició que encara perdura en algunes parròquies. Una setmana abans de Sant Antoni, el sagristà o campaner, com l’anomenaven, perquè tocava la campana (oració o angelus) a punta de dia, al migdia i al primer foscam, passava per totes les cases amb una capelleta de Sant Antoni i els pagesos li donaven peces de carn de porc que havien matat aquell any o l’any abans (peus, orelles, cap, etc...); algunes cases donaven un pa o un saquet de blat. Després de resar un parenostre i de convidar el sagristà, continuava el recorregut.
El dia de Sant Antoni a la tarda, es subhastava tot el que el sagristà havia recollit. Els Encants es feien davant la rectoria. El mossèn, assegut davant d’una tauleta, apuntava el nom dels compradors i el preu que havien cantat. Els diners recollits eren per a l’església.
A Canillo, la tradició dels Encants s’havia perdut, però es va recuperar cap als anys 2000 gràcies al senyor Josep Casal, de cal Gabatxó, quan va ser president de la Unió Pro-Turisme, i al comú de Canillo.
Actualment, a les parròquies on es fan els Encants se solen subhastar diferents tipus de queviures, com ara embotits, i els diners es destinen generalment a alguna ONG. Però avui dia, la festa de Sant Antoni és sobretot coneguda popularment per la vianda (o l’escudella, com es diu a moltes par­ròquies) on s’apleguen molts veïns i turistes, a l’entorn de les fogaines enceses a punta de dia, per menjar un plat de vianda i emportar-se’n de record el plat de terrissa decorat amb l’any de la celebració. Aquest àpat recorda que la vianda era el plat típic i diari del temps passat: el dinar era sovint un plat de vianda i un trosset de cansalada o de botifarra.
Les primeres escudelles les van promoure fa més de 40 anys uns quants veïns que es deien Antoni, a l’avinguda Meritxell d’Andorra la Vella.
A Canillo, la vianda popular es va fer per primera vega- da l’any 1979 a la plaça de Montaup, i els primers escudellaires van ser Pere Torres, de cal Toni del Forn, i Antoni Torres, de cal Roc.
I per acabar, un petit record per al Tonet Casal, de cal Mas del Cortal, que ens ha deixat fa poc; i per al Tonet de cal Salla d’Erts, que va fer la plega de Sant Antoni i els Encants a les parròquies de la Massana i Ordino durant més de 25 anys.
Felicitats a tots els Antonis, Tonets, Tons, Tonis, Antònies i bona escudella i vianda a tothom.
Etiquetes
  • #5 Un d'aqui
    (15/01/18 13:23)

  • #4 josep casal
    (15/01/18 12:27)

    Gracies Denisa per fer nos reviure aquest records .Aquell any que vam recuperar els encants va ser un exit i des de aquí tambe vull agrair la participacio del jovent en els diferents actes.
    Vam aconsseguir recuperar aquell voluntariat que tant ens estimem a la Parroquia de Canillo.
    Ara com demane" Nparbat" no mes as de convence el Peret de Toni que dongui la recepta del all i oli de codony .

    Respondre
  • #3 and
    (15/01/18 11:44)

    Gracies per escriure , gracies per els records, garcies per recordar d'on venim, gracies per parlar de "vianda", ben segur que la majoria de nous andorrans es pensen que la tradició a Andorrra era l'escudella. Els catalanistes que volen converti-nos, fer nos perdre les nostres arrels, segurament que si fos del Pas de la casa li obligarien retolar Escudella. Gracies per recordar els 700 anys d'historia de la nostra Andorra. Andorra es la suma de Cases Pairals amb noms i cognoms varen resistir, negociar, enfi fer l'Andorrà, cosa que avui s'ha perdut preferim anar a Elysée fen gala dels millors cotxes.

    Respondre
  • #2 Peret
    (15/01/18 10:47)

    Sra.Denisa,cada vegada que llegeixo un article seu em poso trist i nostàlgic pensant en aquella Andorra que ja no tornará mai més tradicions que s'han perdut,aquestes paraules com La Vianda,que ara ben poca gent si no es per deducció ni saben el que es,tots aquests bons homes que feien els encants que ja no hi son,en definitiva una pena,jo personalment estic molt content d'haver viscut tot aixó,en dono gràcies a Déu.Espero ben aviat el seu pròxim escrit.

    Respondre
  • #1 Nparbat
    (15/01/18 09:49)

    Sra. Denisa no diu res de l'all i oli de codony que també serveixen a Canillo. Fora d'agrair trobar la recepta perquè és molt millor que el d'Ordino. Ho sento però algú ho havia de dir.

    Respondre
5
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477