Droga

Tots som nous en això d’Internet. Hi ha community managers i molta big data, sí, però en l’experiència personal de tots nosaltres amb la xarxa i amb les xarxes ens trobem –tots– a les beceroles d’aquesta experiència. I aprenem com es fa al món real: a base de molt assaig i error, i sobretot responent a estímuls i incentius. Poques coses em semblarien més interessants per entendre el món actual que una recopilació d’unes memòries crítiques sobre les nostres –les de tots– respostes a estímuls i incentius a l’hora d’interaccionar amb les xarxes. La mare de tots els estudis de psicologia social. Tots som nous en això d’Internet i tots som un experiment en nosaltres mateixos. I en podem anar extraient conclusions provisionals. N’hi ha d’evidents. En política nacional, per exemple, acostuma a ser automàtic: quan critiques A, la resta (B, C i D) acostumen a aplaudir-te; quan critiques el sistema en genèric, A, B, C i D s’hi retroben, perquè ho llegeixen a la seva; quan critiques A, B, C i D alhora, en canvi, silenci. Però sortim dels partits. Hi ha intervencions i posicionaments que ho transformen tot. Així, el dia que et posiciones fermament sobre l’afer X, mirant de mantenir una consistència argumentativa similar a la mantinguda amb els afers A a W, molta gent sensible amb l’afer X es transforma; els que t’aplaudien quan parlaves d’F, G, J, R o T i lloaven la teva capacitat analítica però pensen sobre X molt diferent a tu, et troben ara poc més que un bufó; aquells que et compren la posició a l’afer X, en canvi, t’eleven als altars sobre pràcticament qualsevol tema. Més. Com més parlo des de la militància, més respostes i aplaudiments rebo, més trànsit genero. Com més mesurat em mostro o més dubtes expresso, més irrellevant em torno. Amb tot plegat –i especialment amb això últim– el missatge que em passeu és molt clar. I pot ser addictiu. A mi, de tot cor –i de bon rotllo–, l’aplaudiòmetre i el vostre suport em rellisca. Em puc permetre ignorar-ho i així ho faig (només cal que mireu quin tipus de columnes publico). Però pensem què faran de tot això des de la política o els grans mitjans. Quin missatge estem passant? Estímuls i incentius, dèiem. Que no ens sorprengui després veure cada dia als informatius més inconcreció general i menys debat d’idees...