Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

Droga

Nosaltres, les xarxes, els incentius i la política del segle XXI
Actualitzada 13/01/2018 a les 07:42
Tots som nous en això d’Internet. Hi ha community managers i molta big data, sí, però en l’experiència personal de tots nosaltres amb la xarxa i amb les xarxes ens trobem –tots– a les beceroles d’aquesta experiència. I aprenem com es fa al món real: a base de molt assaig i error, i sobretot responent a estímuls i incentius. Poques coses em semblarien més interessants per entendre el món actual que una recopilació d’unes memòries crítiques sobre les nostres –les de tots– respostes a estímuls i incentius a l’hora d’interaccionar amb les xarxes. La mare de tots els estudis de psicologia social. Tots som nous en això d’Internet i tots som un experiment en nosaltres mateixos. I en podem anar extraient conclusions provisionals. N’hi ha d’evidents. En política nacional, per exemple, acostuma a ser automàtic: quan critiques A, la resta (B, C i D) acostumen a aplaudir-te; quan critiques el sistema en genèric, A, B, C i D s’hi retroben, perquè ho llegeixen a la seva; quan critiques A, B, C i D alhora, en canvi, silenci. Però sortim dels partits. Hi ha intervencions i posicionaments que ho transformen tot. Així, el dia que et posiciones fermament sobre l’afer X, mirant de mantenir una consistència argumentativa similar a la mantinguda amb els afers A a W, molta gent sensible amb l’afer X es transforma; els que t’aplaudien quan parlaves d’F, G, J, R o T i lloaven la teva capacitat analítica però pensen sobre X molt diferent a tu, et troben ara poc més que un bufó; aquells que et compren la posició a l’afer X, en canvi, t’eleven als altars sobre pràcticament qualsevol tema. Més. Com més parlo des de la militància, més respostes i aplaudiments rebo, més trànsit genero. Com més mesurat em mostro o més dubtes expresso, més irrellevant em torno. Amb tot plegat –i especialment amb això últim– el missatge que em passeu és molt clar. I pot ser addictiu. A mi, de tot cor –i de bon rotllo–, l’aplaudiòmetre i el vostre suport em rellisca. Em puc permetre ignorar-ho i així ho faig (només cal que mireu quin tipus de columnes publico). Però pensem què faran de tot això des de la política o els grans mitjans. Quin missatge estem passant? Estímuls i incentius, dèiem. Que no ens sorprengui després veure cada dia als informatius més inconcreció general i menys debat d’idees...
Etiquetes
  • #4 Homo sapiens
    (14/01/18 21:39)

    Cada dia avancem més cap al transhumanisme.

    Respondre
  • #3 aucrepuscularº
    (13/01/18 19:55)

    Ho he de dir, sino exploto. La secció d'opinió d'aquest diari és fantàstic. Dissecciona d'una manera bastant exacta de com són, que diuen i que pensen els Andorrans.
    Si em permets, parlaré de la part de l'opinió que no està encriptada. Steve Jobs d'Apple, va advertir no sols de l'avantatge de la tecnologia que estava ajudant a crear, sino també dels perills .Jobs va actuar en conseqüència i va imposar als seus fills un accés limitat alguns productes d'Apple. Jo personalment em fio més del pare que del visionari en màrqueting.
    Cada vegada veig més que som la generació del "dooping lopp". Estem rodejats d'estímuls i molts d'ells són creats per adquirir dependència d'elles. Ens agraden ,els me gusta ho afirmo per l'èxit d'aplicacions de les xarxes socials.A molts ens agradaria ser-ne indiferents, però sospito que forma de l'aprenentatge del qual abans parlaves. La gratificació, el premi de la rata de laboratori és el menjar. El nostre són carícies a l'ego.

    Respondre
  • #2 Asta$Malcom
    (13/01/18 12:12)

    Yvan, si ens fem una samarreta que digu “A mi, de tot cor –i de bon rotllo–, el teu aplaudiòmetre” i la teva medalla me la rellisquen més que gran perquè menteixes més que el que es pot arribar a escriure” ¿a quin compte t'hem d'enviar els drets de copyright i els beneficis de la venda i exportació? La meitat del tot, s'entén oi? perquè l'afegit és de la nostra collita pròpia per estalviar costos fixes, com molt bé pots a deduir tu solet, oi? (Si us plau no publiqueu el primer missatge enviat,aquest està revisat i millorat)

    Respondre
  • #1 Castellano Comunero
    (13/01/18 09:10)

    “ ¡ Ni Periscope ni hostias ¡ “

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477