Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Hem de protegir les abelles

Són un element clau per a la seguretat alimentària i també per a la biodiversitat,
i els pesticides són una –que no pas l’única– de les causes de la seva mortalitat
Actualitzada 10/01/2018 a les 19:23
Les abelles són insectes als quals tenim cert respecte i fins i tot certa por, que procurem no molestar per evitar una fiblada dolorosa. Que ens agrada veure quan van de flor en flor. Però vet aquí que de cop i volta han passat al primer pla de l’actualitat a causa dels estralls dels insecticides que les afecten a elles i, de retruc, a nosaltres també.
Hem descobert que són molt valuoses a l’hora de poder gaudir d’unes condicions de vida del món vegetal. Són un element clau per a la seguretat alimentària i també per a la biodiversitat, i els pesticides són una –que no pas l’única– de les causes de la seva mortalitat.
El tema és tan important que la Comissió Europea ha pres cartes en aquest assumpte prohibint plaguicides que usen els pagesos per protegir altres plantes i que les intoxiquen. I un total de 80 organitzacions d’apicultors, ecologistes i científics europees han creat la Coalició per Salvar les Abelles. Elles pol·linitzen les plantes per, d’aquesta manera, garantir el cicle de la vida. Poca broma, doncs.
Aquest insecte himenòpter de la família dels àpids viu en eixams dins del rusc (hi conviuen l’abella reina, els abellots i les obreres). Són criades per l’home, el qual aprofita la mel i la cera que produeixen.
El Regne Unit, a través del departament de Medi Ambient (Defra, per les sigles en anglès), ha difós quatre mesures a l’abast de tothom en defensa d’aquests insectes pol·linitzadors: 1. Plantar flors, arbustos i arbres, conrear plantes que produeixin nèctar i pol·len (a la primavera: salze, prímules i safrans, a l’estiu, espígol, gerani i margarides d’ull de bou; heura a la tardor i a l’hivern, arbustos, mahònia i ciclamen.) 2. Permetre que zones del teu jardí creixin naturalment: deixar espais per a dents de lleó i ortiga, que permeten que les abelles, papallones i palometes tinguin un lloc per a reproduir-se tranquil·lament i deixar espai per a les erugues. 3. No tallar la gespa seguit. I 4. No treure o destruir nius o insectes en hibernació. Fer el possible per no danyar els espais en els quals resideixen insectes pol·linitzadors.
Afegim que fa pocs anys abelles o vespes depredadores asiàtiques, agressives, han vingut per disputar el territori a les abelles autòctones amb el perill de causar un desequilibri ecològic. Oriünda del sud-est asiàtic, s’està estenent per Europa des de la seva arribada accidental a França el 2004. És una espècie depredadora natural de les abelles similar a les vespes autòctones. No és especialment agressiva per a les persones però mata moltes abelles i és un problema afegit en l’apicultura.
Per tot plegat s’ha creat, com ja hem avançat, la Coalició per Salvar les Abelles, l’any 2013, per exigir a la Unió Europea que prohibeixi urgentment tres insecticides neonicotinoides altament tòxics per a les abelles. Prohibició durant dos anys que va entrar en vigor el primer de desembre.
La salut de les abelles preocupa des de fa temps el sector agropecuari i els científics. La producció apícola representa uns 22.000 milions d’euros en l’àmbit europeu. A la Xina hi ha sectors que han de pol·linitzar els arbres fruiters a mà perquè han acabat amb els insectes a causa de l’abús de productes químics. “La ciència és clara i contundent: els insecticides neonicotinoides són una gran amenaça per a les abelles i altres espècies. Les abelles no poden esperar”, ha dit Luis Ferreirim, responsable d’Agricultura de l’ONG Greenpeace Espanya.
L’any 2017 la prohibició parcial d’aquestes substàncies i nous descobriments científics confirmen que aquestes restriccions no són suficients. El mes de desembre de l’any passat es va discutir a Brussel·les una proposta de la UE per ampliar la prohibició a tots els cultius a l’aire lliure. El Regne Unit, Irlanda i França donen suport a una restricció més estricta. França té previst la prohibició dels insecticides aquest mateix any que acabem d’encetar, amb algunes excepcions, i l’eliminació total el 2020.
A banda dels pesticides i de la contaminació en general –malgrat el que digui Donald Trump– les abelles també es ressenten de les prolongades sequeres, cada cop més freqüents i prolongades. Tot plegat ha provocat que els darrers anys a Catalunya les colònies d’abelles autòctones s’hagin reduït un 30% de mitjana.
La UE no pot anar a remolc de la iniciativa privada i s’ha de posar al davant per prendre una mesura que pot salvar les abelles del nostre continent i amb elles l’ecosistema, que és vital per a les plantes i l’agricultura. No s’hi valen mitges tintes ni deixar-se dominar per interessos egoistes de les empreses que, òbviament, voldrien retardar o fins i tot anul·lar qualsevol oposició als seus interessos.
A partir d’ara em miraré les abelles amb més simpatia, procurant no molestar-les. D’elles depèn la qualitat del nostre ecosistema. Poca broma.
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477