Neus i caos circulatori, fins quan?

Dimecres de la setmana passada vam assistir a un episodi que, lamentablement, es repeteix massa sovint en aquestes dates: un gran col·lapse circulatori a tot el país provocat per la primera gran nevada de la temporada. Vist que aquest és el pa nostre de cada any, sorprèn que a aquestes alçades encara no s’hagin pres mesures més contundents i efectives per evitar el caos a les carreteres en cas de mal temps, més enllà dels avisos als panells electrònics de la xarxa viària o de campanyes preventives molt puntuals.

I també resulta inexplicable que, si s’estableix un règim sancionador i un període d’obligatorietat per utilitzar equipaments especials en cas de nevada –que va començar el 2 de novembre, ja fa més de dos mesos!–, molts conductors del país optin per no condicionar el vehicle fins que ja tenim la neu, literalment, a sobre. Això, quan es decideixen a fer-ho, perquè, siguem sincers, tampoc no resulta gens estrany trobar cotxes amb matrícula del país entravessats a la calçada.

És cert que aquell dimecres fatídic també va coincidir amb una jornada d’alta afluència turística, però els conductors de fora haurien de ser tant o més conscients que els andorrans dels riscos a què s’exposen amb la carretera nevada. Se’ls pot disculpar que no coneguin la normativa, però té delicte, com es diu popularment, que algú que es disposi a visitar un país de muntanya no vagi mínimament preparat.

En tot cas, potser aquesta actitud de despreocupació per part dels usuaris respongui, en gran manera, al fet que les autoritats andorranes tampoc facin gaires esforços per controlar si els conductors compleixen o no els requisits pel que fa a equipaments especials. Recordo que, en la primera temporada d’hivern després de la reforma de la Llei del Codi de Circulació, el 2014, el cos de policia va dur a terme una intensa campanya de vigilància per comprovar si els vehicles estaven o no ben adaptats a la neu. Es tractava d’una campanya simplement informativa, però que podia esdevenir coercitiva –amb l’aplicació de sancions de 180 euros per als turismes– en cas de nevada.

Tot això ha quedat enrere i ara la policia intervé bàsicament quan el mal ja està fet. Ho vam veure la setmana passada: els agents van dedicar-se principalment a la gestió dels accidents de trànsit que es van registrar, relegant a un segon terme les tasques de control, tal com va reconèixer el mateix director adjunt del cos, Bruno Lasne, en declaracions al Diari. Lasne també va admetre, i cito textualment, que no es van imposar sancions perquè, en escenaris com el que es va viure aquell dia, “més que sancionar el que es fa és prevenció, és una situació crítica”.

A mi que em perdonin, però, pel que tenia entès, la prevenció s’ha de fer abans que les coses passin –precisament perquè no passin–, i no mentre estan passant. En cas contrari, deixa de ser prevenció i es converteix en improvisació. “Preveure (alguna cosa) per impedir-la, evitar-ne l’efecte.” Així defineix el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans el terme prevenir. Ho tindrem en compte la propera vegada?