Carta als Reis

Benvolguts Melcior, Gaspar i Baltasar,

Com que soc més que grandassa, fa molts anys que no us escrivia. No és pas que us hagi oblidat: encara recordo els vostres obsequis, que sou arreu i que ho sabeu tot; simplement és que m’he anat fent gran i em feia vergonya escoltar aquella nena que, tant se val els anys que vagi posant sobre les espatlles, continua dins meu com si tingués por de perdre’s enmig de la boira. Però avui, com que és el primer any que faig escrits per al Diari i tothom m’ha mimat, em prenc la llibertat de fer-vos arribar aquesta carta demanant-vos quatre lilaines per a les persones que hi treballem i per a aquelles que em llegeixen.

Per al deus ex machina (li beso les mans), quilos de til·la per calmar els disgustos i un xupa-xup; per al senyor director (sempre als seus peus), un sac de paciència i una bossa de confits; per als companys i companyes de redacció, un ninot de peluix a cadascun i embostes de piruletes; per als de cultura, tants coixins com caps per fer la becaina i una paperina de llepolies; per als d’esports, vambes noves per a tothom i un io-io per barba; per al ninotaire, un somriure i tots els retuits que vulgui; per a qui creua els mots, un munt de paraules i una picada d’ull; per als correctors, quilos de bolis vermells i diacrítics a desdir; per al personal d’administració, un alè d’aire fresc i un arc de Sant Martí; per als comercials, bufandes de coloraines i somriures; per als qui comparteixen amb mi l’opinió, moixaines i complicitat, i per als maquetistes e tutti quanti, birres en qualsevol barra.

I ja em perdonareu, però no puc menystenir els lectors, que són els qui dijous rere dijous mengen i paeixen aquest reguitzell de lletres més o menys ben alineades. Per a vosaltres, un miler de gràcies i tots els petons que sigueu capaços d’acaparar. Ep! Falto jo, que també vull regals: em conformaré amb un sac de carbó i el meu somriure foteta als llavis.

Sí, ja sé que demano molt i que vosaltres teniu molta feina aquests dies. Però no us amoïneu: si no ens ho podeu portar tot, ens acontentarem amb un regal a cada infant (sense excepcions, això sí) i amb allò d’un món just i en pau que fa tants segles que ens fa falta. Gràcies i un petó.