Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Increment de les notícies falses

Avui és molt fàcil manipular, per exemple, una foto, un vídeo, un text...
Actualitzada 03/01/2018 a les 06:41
Les notícies falses (fake news), les mitges veritats i la invenció de la realitat, que ara sembla que guanyen terreny, són tan velles com el mateix periodisme. Més encara, des que l’Homo sapiens pobla la Terra. És una facultat inherent a l’ésser humà. El que passa avui dia és que la possibilitat d’elaborar-les i distribuir-les està a l’abast de tothom. N’hi ha prou per a la intoxicació la difusió a través de Twitter, Facebook, Instagram, WhatsApp, etcètera.
Avui és molt fàcil manipular, per exemple, una foto, un vídeo, un text, i posar-hi o treure algú. El copiar, tallar i enganxar ho sap fer qualsevol, noi o noia, i d’aquí a escampar-ho hi va un clic. I qui diu una imatge pot dir una entrevista o un reportatge. Difondre notícies falses és l’equivalent a la corrupció en política i cal combatre amb la mateixa contundència l’un i l’altra. Ens hi va ni més ni menys que la veritat.
Cal una tasca intensiva des de les facultats de ciències de la informació d’inculcar que el periodista és un servidor de la societat, que fa arribar fets perquè les persones puguin tenir una versió com més propera millor del que està passant. Contrastar-les. Recordo que quan jo vaig anar a la universitat el referent per als estudiants de periodisme era el diari El País, considerat per molts professors com el paradigma del bon periodista, tant en el seu aspecte físic de compaginació com del contingut i pluralitat. No és un diari neutre, però era un referent que molts professors seguien amb veneració. Es fomentaven els treballs de recerca, d’investigació, de contrastar dades. Ara la immediatesa i les facilitats per gravar i emetre un missatge que pot arribar a molta gent porta molts periodistes a llançar-se sense xarxa. També hi ha sovint un component de vanitat, de ser el primer, de notorietat.
Però una cosa és el periodista en l’àmbit personal i l’altra quan al darrere hi ha interessos mercantils o polítics. Les notícies falses poden néixer d’una sola persona, en aquest cas el periodista, però també pot ser un producte interessat d’una empresa o un partit polític contra algú. La condició humana és portadora de grans virtuts, però també de grans defectes. Les fake news són fruit, sovint, o bé d’una ambició personal, de notorietat o d’una voluntat de perjudicar un tercer. En el terreny informatiu se’l qualifica com a periodisme groc.
Un exemple: el News Feed de Facebook ha estat implicat en la difusió de notícies falses. En l’àmbit internacional estem veient les acusacions que es fa a Rússia per ingerències en processos electorals, com ara les darreres eleccions presidencials dels Estats Units (EUA), encaminades a perjudicar la candidata demòcrata, Hilary Clinton, i a favor del republicà Donald Trump, el rei de les fake news, que és com un brollador inesgotable a través de Twitter. Una anàlisi de Buzzfeed va trobar que les vint notícies falses sobre les eleccions presidencials als EUA del 2016 van rebre més contactes a Facebook que les vint primeres notícies sobre les mateixes eleccions dels dinou principals mitjans de comunicació.
Un altre exemple: a Itàlia s’ha desfermat una guerra contra les fake news amb el rerefons d’una ofensiva russa per influir en la campanya electoral i en la qual també estan implicats i units els populistes Moviment 5 estrelles i la Lliga Nord. La notícia falsa era ni més ni menys que una fotografia on apareix la presidenta del Congrés de Diputats, Laura Boldrini, i la ministra Maria Elena Doschi al funeral del capo mafiós Totó Riina. Funeral que no es va realitzar per l’oposició de l’Església. I una altra fake news d’un vídeo de l’any passat en què es veu l’ex-primer ministre Matteo Renzi i Vladímir Putin que parlen de l’eliminació de la selecció italiana del Mundial de futbol del 2018. Milions d’italians van picar creient que eren veritables.
Facebook ha enviat un avís als usuaris que comença dient: “Volem posar fi a la difusió de notícies falses a Facebook” i segueix amb deu suggeriments: “No et fiïs dels titulars. Para atenció a l’URL. Investiga la font. Estigues atent als formats poc habituals. Tingues en compte les fotos. Examina les dates. Verifica el material. Consulta altres fonts. Es tracta d’una broma? Algunes notícies són falses de manera intencionada.” Abans es combatien epidèmies. Ara aquestes es presenten també en forma de falses notícies a les quals cal combatre com si es tractés de la pesta. Crec que el periodisme s’ha de basar a transmetre als destinataris un missatge basat en la veritat. Una altra cosa són els que pel motiu que sigui escampen la mala herba.
Insisteixo, les notícies falses –les fake news si ho preferiu– són com la corrupció, les quals, com si d’un càncer es tractés, cal erradicar.
Ara que es parla tant de la qualitat de vida cal posar a la cistella el dret de rebre notícies autèntiques o, el que és el mateix, de no rebre falses notícies.
  • #1 Veritas
    (03/01/18 09:45)

    En un món on regna la post veritat, fins i tot aquest article d'opinió podria ser fals ...

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477