Pacte de lleialtat

Confesso que no tinc gos i que comparteixo les queixes contra els propietaris incívics, però amb matisos. En les societats urbanes, els gossos són una bona teràpia per a molts ciutadans, només cal veure el perfil dels passejadors de cans, persones grans, retirats, alguns d’ells arrossegats per un gos de mida escassa. L’exercici en companyia proporciona bon humor i permet establir conversa amb d’altres que estan en la mateixa situació o que simplement aprecien els animals. El creixement urbà i la població canina van paral·lels, però el paper del gos ha canviat d’ençà que es va vincular a l’home fa milers d’anys: de treballador esforçat a animal de companyia. Aconsello una novel·la que ajuda a entendre el paper dels gossos en la societat, Pacte de Lleialtat, del veterinari G. Giner, que ens descobreix àmbits de col·laboració entre humans i cànids que no haguéssim pensat que existien.
És legítima la queixa d’un sector de la societat per la brutícia generada pels gossos en zones urbanes; només cal anar per Vivand i l’avinguda Meritxell per observar el rastre dels animals que acompa-nyen els turistes, en forma de mullena de pixats que decora el mobiliari urbà. En sintonia amb alguns ajuntaments forans, els comuns proposen crear taxes sobre la tinença i registres d’ADN que permetran castigar els infractors; és presumible que aquestes mesures comportin la creació d’un cos de recollidors de proves delictives. Per la seva banda, Laika aconsella conscienciar i habilitar pipicans, a més d’incrementar el control en les zones més conflictives.
És curiós que els comuns plantegin el tema com una qüestió d’higiene sense afrontar problemes més preocupants en l’àmbit de la salut, com ara la qualitat de l’aire; tinc la sensació que és un debat de societat moderna i opulenta que necessita ressaltar problemes per reconduir insatisfaccions. La manca de civisme d’una minoria no ha de repercutir sobre tota la comunitat de propietaris que compleixen les normes. La responsabilitat dels comuns és netejar i habilitar espais, en lloc d’imposar taxes que semblen encobrir un mal dissimulat afany recaptatori. En els temes socials, les institucions i els ciutadans han d’anar junts, però les institucions tenen una responsabilitat ineludible per sobre el ciutadà: netejar i educar.