Passem pàgina. Any nou. Llibreta nova. Sense estrips, ni arrugues, ni taques de tinta. 365 dies nous de trinca. 52 setmanes plenes de dilluns de son, però també de divendres curulls de promeses. Em miro el calendari, ben net, i hi dibuixo els primers cercles que emboliquen aniversaris i festes. Passejo els dits per les planes de l’agenda i les imagino esquitxades de sopars amb els amics, sortides d’enamorats i lectures imprevistes. La felicitat és simple, per definició. Un matí de mandres, un bon llibre, un berenar compartit, una mica d’escalf. Però els anys nous ja les tenen aquestes coses: arriben carregats d’expectatives, de possibilitats, i així els somiem mentre la rutina no s’escampa amarant els mesos i les estacions. Desitjo que el 2018 siguem més amables els uns amb els altres. Que les curses al poder i la glòria, i el neguit de la supervivència no ens facin oblidar que tots som persones. Amb les nostres mancances i virtuts. Amb els nostres neguits i il·lusions. M’agradaria dibuixar un nou any en què tothom visqués dignament, tothom fes alguna cosa pels altres sense esperar-ne res a canvi i intentéssim millorar i superar-nos per ser millors que l’any passat. A mesura que passen els anys, el gimnàs i les classes d’anglès es difuminen per centrar-me en el que de debò importa. La vida és massa curta i massa bonica per deixar-la passar sense dir als altres com són d’importants per a tu, per deixar-la escolar traspuant recança i gelosia, o per deixar-la fer de casa a la feina i de la feina a casa. Desitjo que tots plegats tinguem un nou any ple de vida que valgui la pena viure.