Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

100-0

De la necessitat de repensar la humiliació a l’esport formatiu
Actualitzada 30/12/2017 a les 06:45
Competició i valors. L’equilibri no és senzill. Fa un parell de setmanes, en un partit de futbol, els alevins B del Las Palmas li van clavar un 47 a 0 al Las Coloradas: 24-0 a la mitja part; 23-0 a la segona. Un gol cada dos minuts. Evidentment, la situació és problemàtica. Però també ho és l’única alternativa que et deixa el sistema: frenar-te després del 3 o el 4 a 0 i passejar-te pel camp durant vuitanta minuts. És a dir, quan hi ha una superioritat molt marcada, les alternatives es redueixen a dos: humiliar el marcador o perdonar la vida. Personalment, prefereixo la primera –si m’han de matxacar, que em matxaquin, però que em perdonin la vida em sembla d’un paternalisme i una manca de respecte molt més intolerables–, i del 47 a 0 em preocupa molt més com es va celebrar el novè gol que el resultat final, però totes dues alternatives són detestables i, per tant, només ens en sortirem si ens atrevim a canviar el sistema per fer que l’esport formatiu sigui digne del seu nom. Ara ja ho és en la pell de molts professionals –entre els millors educadors que he tingut a la meva vida, molts van ser els meus entrenadors: M. Calvel i M. Dourdet; M. Aussenac; i, sobretot, l’enorme Jaume Tomàs– però cal que el sistema no els coarti la seva creativitat i educació en valors. I per fer-ho, caldrà una implicació col·lectiva: desconnectar l’esport base de l’economia –i de la lògica d’interessos televisius que, sense televisió, corromp per mimetisme les categories inferiors-; abandonar la lògica de la humiliació als àmbits laboral, mediàtic o polític si realment ens creiem que la humiliació no és un tipus de relació acceptable; abandonar el resultadisme buit de contingut –que és el que es practica des de fa un temps a les eleccions d’arreu del món: celebració de victòries (si pot ser, humiliant l’adversari) buides de contingut / programa (guanyen els meus però no sé què aplicaran; guanyen els meus però no sé a què juguem)-; etc. I, per tancar, una proposta modesta, ara ja més centrada en l’esfera esportiva estricta: quan s’arribi a una diferència de quatre gols (o equivalent), s’atura el partit, s’atribueix la victòria a qui pertoca i s’esgota el temps amb els equips barrejats i amb l’obligació que, per fer gol, la toquin tots els jugadors.
Etiquetes
  • #1 Dana Lisbeth
    (30/12/17 09:40)

    Aturar el marcador a 4 és una nova línia vermella a estudiar i contraposar davant l'opinió professional, que majoritàriament proposa parar la competició quan la diferència de gols entre partits és de 5.

    Restar un gol d'humiliació és un molt bon punt de partida per encetar un nou calendari. Desitjar-te a tu i a tothom un pròsper any. Salut i gràcies!

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477